La fotografia és original de Montse Esteba
El nostre camí, gradual i metòdic,
esdevé sempre un ascens permanent en la nostra identificació amb el Jo suprem,
en l’inexorable esdevenir de la nostra crònica de vida, aquest ascens pot ser encoratjador
si descobrim el sentit dels esglaons amb els que creixem de natural manera en
aquest viatge a la transcendència, però si encara no hem entès el sentit de la
vida, pot ser angoixant i aleshores cada passa se’ns farà poc més que
esgotadora.
Avancem, doncs cadascú al nostre
ritme, de manera que en aquest ascens a la consciencia haurem d’anar-hi
convergint convenciments i raons que ens hauran de permetre d’establir –hi noves
i magnifiques interpretacions a mesura que ampliem el nostre coneixement, a
mesura que el nostre creixement esdevingui fefaent i, alhora convençut; l’entorn,
doncs, sempre és circumstancial, fins i tot quan ens sembli que res al nostre
voltant ens facilita aquest camí, doncs les causalitats tenen, per elles
mateixes també un aprenentatge que ens cal assolir, són de fet, tanmateix,
esglaons invisibles que ens ajuden a fluir en la nostra dimensió humana.
© Albert Balada
23-11-2013
