Diuen...

Diuen, que sempre la persona adequada se t’apareix en el lloc exacte, així com les circumstàncies i els fets es desenvolupen com cal, només que la nostra capacitat per a percebre-ho, pot esser distorsionada si hom no ha fet l’avenç i el creixement que permetin aquella comprensió, però es tracta, de fet, de les connexions necessàries que existeixen en el món per a cadascun de nosaltres, perquè cada ànima té certes espurnes de llum en totes les direccions, nord, sud, est, oest i aquelles només es relacionen de manera específica i singular amb ella, essent només ella qui les percep, quan està preparada, aquelles espurnes que l’esperen.

La vida doncs, se’ns presenta com un fet meravellós i fantàstic, en la que descobrir-hi una existència que va més enllà del món físic, que és nogensmenys que un propòsit transcendent que va succeïnt-se a cada moment, en aquest lloc i en aquest moment en el que l’estem vivint, però de la què, un cop hem sabut entendre la seva pròpia transcendència, en podrem extreure el seu propi sentit: bellesa i unitat, força i harmonia, saviesa i emoció, dipositaris com som de l’objectiu transcendent de viure,

© Albert Balada

26-12-2013

El nostre camí...

La fotografia és original de Montse Esteba

El nostre camí, gradual i metòdic, esdevé sempre un ascens permanent en la nostra identificació amb el Jo suprem, en l’inexorable esdevenir de la nostra crònica de vida, aquest ascens pot ser encoratjador si descobrim el sentit dels esglaons amb els que creixem de natural manera en aquest viatge a la transcendència, però si encara no hem entès el sentit de la vida, pot ser angoixant i aleshores cada passa se’ns farà poc més que esgotadora.

Avancem, doncs cadascú al nostre ritme, de manera que en aquest ascens a la consciencia haurem d’anar-hi convergint convenciments i raons que ens hauran de permetre d’establir –hi noves i magnifiques interpretacions a mesura que ampliem el nostre coneixement, a mesura que el nostre creixement esdevingui fefaent i, alhora convençut; l’entorn, doncs, sempre és circumstancial, fins i tot quan ens sembli que res al nostre voltant ens facilita aquest camí, doncs les causalitats tenen, per elles mateixes també un aprenentatge que ens cal assolir, són de fet, tanmateix, esglaons invisibles que ens ajuden a fluir en la nostra dimensió humana.

© Albert Balada

23-11-2013

Tot és canvi...

 La fotografia és original de Montse Esteba

Tot és canvi en aquest univers perfecta i harmònicament establert , aleshores quin és el paper que nosaltres mateixos hem de jugar en aquesta realitat canviant? 

La resposta no és senzilla, però, si més no,ha de ser la d’intentar entendre aquesta realitat que se’ ns presenta, doncs nosaltres també som canvi, instant a instant, fruit de les nostres experiències, accions, inaccions i pensaments, i saber interpretar el camí i la nostra resposta ha de ser una posició davant d’aquest món com de nosaltres mateixos, establint un sender de connectivitat amb l’Univers, però també amb el proïsme, sense sobre actuacions, però amb la fortalesa suficient, com a fer un treball constant que et reorganitzi el teu cor, però també el de l’altri, doncs cap actuació individual deixa de tenir transcendència . 

© Albert Balada.

10-11-2013

L'esforç de créixer...

L'esforç de créixer radica en la concepció transcendent de la nostra pròpia dimensió humana, més enllà de convencions, i en connexió amb la Creació, nomes així ens sabrem alliberats de fútils misèries com de meres i vanes esperances, en el convenciment que des de la foscor en sabrem i serem capaços d’albirar la Llum, mereixedors, aleshores,  d'aquell gaudi que ens descobreix un camí que esdevé infinit,  amarat en la cerca de la veritat...

© Albert Balada

15-10-2013

Hi ha estadis en la vida...

La fotografia és original de Montse Esteba

Hi ha estadis en la vida en els que t’imposes una determinada manera de viure, una determinada manera de ser, acostuma a ser aquell moment en el que totes les teves circumstàncies, les teves experiències, i fins i tot el poc saber que hagis pogut adquirir, et porten al convenciment de veure-ho tot plegat des d’una perspectiva distinta, més humil, més transcendent,  doncs transcendent són els passos que cada dia fem, transcendent és el camí, com transcendent és la vida mateixa, bé màxim preuat on n’hi hagi.

És el moment en el que ens autoimposem determinats preceptes, ens autoimposem expressions i afectes, ens autoimposem maneres i formes i és en aquest canvi que, en la seva individualitat ens permet prendre consciència dels nous progressos, avenços que, més enllà del món físic ens transcendeixen i evoquen a la nostra història, en una projecció cap a l’esdevenidor que no arribarem mai a conèixer.

Prendrem consciència que tot allò que surti dels nostres llavis, esdevindrà precepte  per a nosaltres, obligat acompliment, perquè esdevé la paraula Llei.

© Albert Balada

13-10-2013

Paga la pena...

Paga la pena ser-ne conscients de tot canvi, entendre el valor de les possibilitats que se’ns ofereix, de la possibilitat d’entendre i comprendre noves perspectives en la senzillesa mateixa.

A nosaltres, els humans, tan acostumats com estem a les convencions, a la nostra consciència atàvica, ens és difícil de poder copçar la veritable transcendència de tot canvi, però a cada instant que vivim, hi anem incorporant, amb subtilesa, experiències, que ens canvien, ensenyaments, aprenentatges, vivències que ens haurien de permetre transcendir, poc a poc, pas a pas, pam a pam.

Ens podrem reconèixer distints i distants alhora d’allò físic que ens encomana de no modificar la nostra perspectiva, és just aquí on rau la emocionant via nova, aquella per la què, de cada sensació en fem un esglaó i de cada esglaó una guspira que fa més visible la Llum que hom cerca, sense grans declaracions, sense grans evidències, només una, la de saber-nos en la cerca del camí.

Mentre la vida continua, entre petits detalls que es conreen al nostre voltant, sabent-los apreciar i gaudir, però en la què el tenir ja no és l’objecte, doncs l’objecte haurà passat a ser el descobrir-nos en l’ànima en connexió amb l’Univers i aquí és on rau el sentit de la nostra existència.

Es tracta com d’una conversa de cafè amb nosaltres mateixos, de la que en rebutjarem poca cosa, doncs tot és bagatge, tot té el seu propi sentit, tot crea o ajuda a crear les nostres noves conviccions, però també el nostre nou jo, aquell que naix del nostre creixement constant, de l’estudi, del pensament, però també, de nous propòsits, cada cop  més amarats d’una cerca constant que ens acaba definit en sintonia amb el Tot.

                                          

© Albert Balada

29-09-2013

  

     

El valor de la descoberta...

El valor de la descoberta del  cel en la terra, ens permet de testimoniar el sentit de la vida, el sentit de tota vivència vital, instituïda a partir de la presa de consciència de la nostra universalitat, de la nostra consciència total, establerta a partir de la connexió transcendent entre tots nosaltres, humans i no humans en aquest món, més enllà de les característiques de la supervivència que marquen els instints que ens defineixen, com de les regles establertes per a preservar aquella supervivència. El reconeixement, doncs, de la nostra correlació amb la transcendentalitat divina que suposa l’evolució de l’espècie humana, però també el sentit del bé i del mal com a elements interpretatius de la relació, no només entre els homes, sinó també respecte del valor ètic que aquesta sentència suposa, implica un canvi en la percepció del coneixement, del saber, de la transcendència mateixa que ens atribuïm, com un fet únic però alhora social i contextual, per esdevenir un element d’unió, de cohesió entre la nostra espècie, però també amb la resta de la creació, la visualització de principis ètics que es defineixen a partir de la igualtat, instrument alhora que ens permet d’identificar el valor de la essència humana i divina alhora que en la llibertat que es reconeix en el nostre esbrinament dels valors naturals que ens impregnen, com impregnen tota existència en el devenir que ens és donat en qualitats i formes, en relacions i estratègies, en vivències i experiències. Quin és però el  sentit de tot plegat sinó el d’aconseguir un sentiment, una sensació, una manera d’estar i ser com és la felicitat que es manifesta com aquella descoberta un cop hom pren consciència?   

© Albert Balada

20-08-2013