Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris solsticis. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris solsticis. Mostrar tots els missatges

dijous, 26 de març del 2009

Quietud


Seria possible que la manca de taques solars que ha estat detectada de fa prop de quinze mesos pogués exercir alguna influència sobre les nostres percepcions, sobre el nostre espai vital, sobre la nostra existència o sobre el nostre desenvolupament humà? Si hi ha un efecte directe, immediat que se sustenta en els equinoccis i els solsticis i la “revolució” que això significa per al món animal i vegetal, perquè aquesta alteració periòdica de la massa estel·lar no hauria de produir efectes sobre l’espècie humana o sobre la totalitat dels essers vius amb els que compartim el planeta, o sobre el planeta mateix si som capaços d’entendre’l com un esser viu?  

La veritat és que no hi ha respostes ni científiques sobre el particular, ni tan sols he pogut trobar que hagi estat plantejada cap hipòtesi que ens falsi o doni per bona cap interpretació científica al respecte, tot i que podria resultar evident, si tenim en compte que en els períodes d’absències de taques solar, les aurores que son pròpies de les illes britàniques com dels països nòrdics desaparegueren; Podríem afirmar en base a les diferents teories científiques que ens podem trobar en un cicle solar nou que va des dels 11 als 22 anys, segons els científics i quins efectes han quedat descrits per les troballes arqueo biològiques reflectides en els fòssils dels arbres, les dades obtingudes de testimonis biològics ens indiquen, segons els científics que al llarg del darrer mil·leni hi van haver diferents mínims perllongats.

Així doncs estaríem parlant clarament de l’ inici d’un nou període reconegut en el que  a lleugeres variacions del flux d’energia emesa pel sol i les grans pertorbacions magnètiques podrien afectar la nostra estratosfera com també afectar el clima terrestre; i si és així, a banda de les condicions ecològiques noves sobre les que podria assentar-se aquest nou període, podria això afectar directament al sapiens sapiens? Per a mi és evident que ens caldrà estar atents als avenços científics i a les anàlisi de les dades que ens aportin les diferents sondes que seran posades en òrbita, si més no, per a poder avaluar adequadament des d’una perspectiva social factors de canvi afavorits per aquesta nova variable.


Referències:

SIDC - Solar Influences Data Analysis Center 

SOHO -Solar and Heliospheric Observatory 

dimecres, 12 de desembre del 2007

Eixiverniu


Protegir el cor de la realitat evident, mirar cap a un altre cantó qui vol percebre realitats diferents a les evidents i continuar com si no passes res, com qui planteja lletanies i lectures que evoquen visions transcendents que ens deixen pensar en aquell cavallet de marbre que resideix en aquella bola nadalenca que ja no fa música però que conserves com un record impertorbable que redescobreixes any rera any i que nia en els atàvics sentiments que conformen alguns solsticis hivernals.

De vegades sentir enveja de no creure, de no voler, de no desitjar; sentir per a superar aquells cinc minuts de bogeria transitòria i descobrir-te de cop, davant d’un mirall tot dient-te que potser cal aturar-se, dir-se tanmateix alguna cosa, saludar-se; despertar dels somnis que ens duen als paradisos que mai hauríem volgut desperts, servents d’un determinat resultat estadístic, que acaba inevitablement amb cava català, quan a mi m’agrada potser el xampany francès a poder ser, o prenent quelcom que no faci moda, ni sentir l’humorista de moda, ni la cantant de moda, ni riure les gràcies de ningú, ni escoltar bajanades.

Poder-te descobrir en el silenci de la terra quan entra en el seu temps de repòs, de calma, d’harmonia; temps en la que es recupera en ella mateixa, com un somni latent lànguid quan s'inspira una cadència simfònica hom veu només aquella atent visió calmada, possible d’escoltar; mentre el vent del nord juga a refredar, l’ambient de tardor s’esgota, lenta, pausadament, gèlida nit va estenent el seu mantell blanc escarxat sobre els roures que ens queden, o les fagedes amortitzades o els camps de cereals erms per la sequera. Ara sí dius, perceps la plàcida vàlua del temps que dorm, del meteor que canvia, i dones les gràcies.