Fotografia Montse Esteba.“Sòcrates: No és aquest l’home que havent-se fet culpable de tots els delictes i permetent-se les major injustícies aconsegueix posar-se a cobert de les amonestacions, de les correccions i els càstigs”[1]
[1] Plató. Georgias o de la retòrica. Editorial Espasa Calpe. Madrid. 1988. Pag.82
Un dia, un nen*
Un dia s’aixecarà sobre tres branques de lilà,
Aquelles que un nen mirarà com un llibre d’imatges;
El món, al seu voltant, serà buit i així serà
Com ell inventarà la vida des de la primera plana:
Tot dibuixan la forma d’una taroja
Li donarà al cel el seu primer sol;
Tot dibuixant l’ocell, inventarà la flor
Tot cercant la ramor de l’aigua, entendrà el clam del cor
Tot dibuixan els braços d’una estrella
Trobarà, l’infant, el cami dels grans;
Dels grans, d’aquells que han guardat una mirada meravellada
Pels fruits de cada cada dia i per les roses de l’amor.
*Edmond David Bacri -Eddy Marnay- 1920/2003, lletrista i poeta francés nat a Argel..
Traducció: Albert Balada
“...Hi ha un perill superlatiu que es desconeix, és la insensatesa que sobrevé en no haver aconseguit cap so, encara que altra cosa serà, i ben distant, el delirar entre les paraules...” [1]
[1] Bernárdez, Mariana.* En la quietud del silenci. Casa del tiempo. UAM. México. Noviembre de 2009 Nro. 25. pàg. 97 i 98
(1964) Llicenciada en Comunicació Social i Doctora en Filosofia.
“...La política democràtica és un diàleg permanent entre lideratges amatents i dinàmiques socials no sempre previsibles, induït per varies corrents que creen moments d’oportunitat”[1]
[1] Àlvaro, Francesc Marc*. De l’article “On va la transició de Mas?" Publicat a La Vanguardia 21-09-2011
* (Vilanova i la Geltrú, 1967) és un periodista i assagista català.
"Sabem que quan la sola utilitat i el pragmatisme immediat s’erigeixen com a criteri principal, les pèrdues poden ser dramàtiques: des dels abusos d’una ciència sense límits, més enllà d’ ella mateixa, fins al totalitarisme polític que se aviva fàcilment quan s’ elimina tota referència superior al mer càlcul de poder. En canvi, la genuïna idea d’ Universitat és precisament el que ens preserva d’aquesta visió reduccionista y parcial d’allò humà....Com ja digué Plató: “Cerca la veritat mentre ets jove, doncs si no ho fas, després se t’escaparà d’ entre les mans” (Parmènides, 135d). Aquesta alta aspiració és la més valuosa que es pot transmetre personal y vitalment ... y no simplement unes tècniques instrumentals i anònimes, o unes dades fredes, usades només funcionalment."[1]
“... Encara que la percepció mateixa de l’home respecte del món material està modelada per la consciència històrica que tingui d’aquest, el món material a la vegada pot afectar clarament la viabilitat d’un determinat estat de consciència”[1]
[1] Francis Fukuyama, ex analista de la “Corporación Rand” y ex subdirector de planificació política del Departament d’ Estat Nordamericà. Extret d l’article, publicat originàriament a la revista The National Interest (estiu de 1988), basat en una conferencia de l’autor al John M. Olin Center for Inquiry into the Theory and Practice of Democracy de la Universitat de Chicago.
03/05/2011
L'assaig d'Herranz, Peris i Palau, ens dóna una visió compacta d'opinions i de parers sustentats en les experiències viscudes en un grup seleccionat de persones que en testimonien una visió crua i de vegades aterridora de vides que han estat dirigides sota una única premissa: la llibertat; l'assaig que ens presenta Cossetània és nogensmenys que una anàlisi qualitativa de l'experiència grupal, sense interpretació aparent, més que els comentaris que s'identifiquen a l'inici de les entrevistes o les acotacions que ens permeten copsar l'ambient que perceben com a transmissors de fets, només li manca, al meu humil parer, una segona part, que contextualitzi i constrasti informacions, no per falsar res, ans al contrari, per documentar encara més els fets que ens traslladen: l'abandonament per part de l'Estat espanyol, les posicions de Marroc, Algèria i Mauritània, de les NU o fins i tot dels EUA. En tot cas, un llibre que es llegeix amb un llenguatge clar i planer i que et deixa atrapat en els relats colpidors.
Publicat per la editorial Cossetània
“No cregui cap Estat que sempre és possible prendre una decisió segura: sigui quin sigui l’aliat, sempre persistiran els dubtes. Perquè en l’ordre natural dels esdeveniments, quan s’evita un inconvenient es cau en d’altres; la prudència és en saber discernir els dits inconvenients i prendre per bo el que sigui menys dolent”[1]
[1] N. Maquiavelo. El Principe. Edit. Planeta. Barcelona. 1992. pag. 106
“Qüestiona l’autoritat. Pensa per tu mateix. Sigues lliure en la teva manera d’actuar” [1]
“Cuida el present, perquè en aquesta estació passaràs la resta de la teva vida”[1]
[1] Cabral, Facundo*. Introducció al cant del seu tango: “La esperanza”
*(1937-2011) cantautor argentí assassinat el 9-7-2011 a Guatemala
“Quan hi ha un problema, apareix la sociologia. Si no, ens ignoren”. [1]
*(Barcelona, 1943) Doctora en Sociologia. Premi Catalunya Sociologia 2011
“Mai més, sigui quina sigui la circumstància, qualsevol preu a pagar, tornaria a sacrificar la veritat en ares a la pragmàtica raó d’Estat o de Partit”.[1]
[1] Semprún, Jorge*. Autobiografía de Federico Sanchez. Ed. Planeta. Barcelona 1978. pag. 140
* (Madrid, 1923 – París 7-5-2011) Polític, escriptor i cineasta en llengua espanyola i francesa.
“Vivim una època d’enderrocs. En hores vint-i-quatre, la vida pot ser una altra.”[1]
[1] Juliana, Enric* De l’article “Un got d’aigua clara”.La Vanguardia 5-5-2011
*Badalona, 1957, Periodista
“La veritat és immensa, però la llei universal no es pot conèixer. Aquesta societat humana no pot preveure la guerra ni detenir-la. La guerra és molt estúpida, però fem la guerra. El món és estúpid, l’home és estúpid, i cal ser conscient d’això.”[1]
[1] Xingjian, Gao*. Contraportada de La Vanguardia. 06-01-2011.
* Ganzhou 1940 Premi Nobel de Literatura de l’any 2000. Llicenciat en llengua francesa. És dramaturg i novel·lista. La seva obra més important és “La muntanya de l’ànima”
“Del pensament productivista, dut per Occident, que ha travat el món en aquesta crisi només en podrem sortir a través d’una ruptura radical amb la fuita cap endavant del “sempre més” embolcallat de les essències financeres i l’ajuda de determinismes científics i tècnic. Estem en un temps transcendent en el que ens cal què l’essència de la ètica, de la justícia i de l’equilibri durador, esdevinguin prevalents, doncs riscos més greus encara ens amenacen, aquells que poden dur a la fi de l’aventura humana sobre el planeta fins al punt que aquest pugui esdevenir inhabitable per l’home”[1]
[1] Hessel, Sthéphane. Indignez-vos! Indigène Éditions. Montpellier (France). 2011.Pag. 20-21