El tercer dia de la convenció nacional republicana servia el plat fort de l’escenari plantejat per la candidatura republicana a la presidència dels USA, la primera presa de posició per part de la candidata a vicepresidenta, la governadora Sarah Palin. Els dos eixos fonamentals de l’argumentari republicà els ha centrat Palin en el que ha esdevingut un light motive d’aquesta campanya: experiència vs inexperiència i els mèdia.
Palin ha seguit fil per randa les instruccions que recomanen a un candidat no citar mai a l’altre, obviar-lo i d’aquesta manera ni el cognom Obama ni el nom Barack han estat pronunciat mai per la candidata que ha insistit en el recurs al conservadorisme que és el gir més significat dels plantejaments republicans, reivindicant novament les polítiques de Busch –aquest és un altre dels punts estrella- i fent quelcom que podria ser un atreviment: un advertiment als mèdia, sobre els que sembla no ha entrat bé, tot volent desterrar l’aire de provincianisme que se li atribueix i els “problemes” sorgits en el seu entorn familiar tot just a l’inici d’aquesta campanya.
Sense aportar cap dada significativa que desveli-li quin serà el discurs d’acceptació de la nominació de McCain que ahir van fer els delegats, sense cap detall específic de polítiques distintes o canvis que signifiquin una diferenciació dels seus antecessors o directament dels seus adversaris, Palin ha demostrat que apel·lar a la gestió dels sentiments i les emocions, quan s’ha referit a la seva vida com alcaldessa de la petita localitat de Wasilia, és una formula que rep el suport de l’auditori i ajuda a no desvetllar altres valors polítics o signes de les polítiques a desenvolupar. En la seva exposició Palin ha comparat el seu pas per l’alcaldia com la feina que fan els treballadors socials, en al·lusió a les feines desenvolupades per l’adversari demòcrata.
En resposta al provincianisme que se li atribueix ha contraatacat als mèdia, potser d’una forma poc valorada per Palin, qui ha criticat “el sistema” de Washington al que ha dit no pertànyer, per novament apel·lar als sentiments en afirmar que ella no ve a formar part d’aquest sistema sinó a servir. Aquesta llicenciada en periodisme i ciències polítiques per Idaho entra doncs a l’”arena” política després d’un silenci premeditat i deixant que els seus assessors preparessin un discurs que inicialment segons algunes fonts hauria parlat de qüestions polítiques, reformes, energia, etc. per a quedar definitivament ancorat en la rèmora de no pujar en excés el llistó cara al que ha de fer tot just avui John McCain.
Palin ha seguit fil per randa les instruccions que recomanen a un candidat no citar mai a l’altre, obviar-lo i d’aquesta manera ni el cognom Obama ni el nom Barack han estat pronunciat mai per la candidata que ha insistit en el recurs al conservadorisme que és el gir més significat dels plantejaments republicans, reivindicant novament les polítiques de Busch –aquest és un altre dels punts estrella- i fent quelcom que podria ser un atreviment: un advertiment als mèdia, sobre els que sembla no ha entrat bé, tot volent desterrar l’aire de provincianisme que se li atribueix i els “problemes” sorgits en el seu entorn familiar tot just a l’inici d’aquesta campanya.
Sense aportar cap dada significativa que desveli-li quin serà el discurs d’acceptació de la nominació de McCain que ahir van fer els delegats, sense cap detall específic de polítiques distintes o canvis que signifiquin una diferenciació dels seus antecessors o directament dels seus adversaris, Palin ha demostrat que apel·lar a la gestió dels sentiments i les emocions, quan s’ha referit a la seva vida com alcaldessa de la petita localitat de Wasilia, és una formula que rep el suport de l’auditori i ajuda a no desvetllar altres valors polítics o signes de les polítiques a desenvolupar. En la seva exposició Palin ha comparat el seu pas per l’alcaldia com la feina que fan els treballadors socials, en al·lusió a les feines desenvolupades per l’adversari demòcrata.
En resposta al provincianisme que se li atribueix ha contraatacat als mèdia, potser d’una forma poc valorada per Palin, qui ha criticat “el sistema” de Washington al que ha dit no pertànyer, per novament apel·lar als sentiments en afirmar que ella no ve a formar part d’aquest sistema sinó a servir. Aquesta llicenciada en periodisme i ciències polítiques per Idaho entra doncs a l’”arena” política després d’un silenci premeditat i deixant que els seus assessors preparessin un discurs que inicialment segons algunes fonts hauria parlat de qüestions polítiques, reformes, energia, etc. per a quedar definitivament ancorat en la rèmora de no pujar en excés el llistó cara al que ha de fer tot just avui John McCain.
