Què és el que ens diu Tàpies, ara, en el valor de l’escriptura descoberta com un art en ell mateix, en el Tàpies que descobrim, el del missatge escrit darrera les paraules de la seva obra pictòrica, aquella que deixa a terra assecant-se com si li ho permetés d’arrelar en els principis de tot plegat?, doncs la memòria temporal, aquella que ens permet de descobrir, a la vegada, la memòria abstracta, el pensament distret en els principis immaterials de la vida, en els racons de la ment del creador, la memòria personal de qui expressa passió per l’art i compromís....
