Retrat anònim de Calderón de la Barca al Museu Lázaro Galdiano de MadridEn aquests darrers hàlits d’octenni, quan els freds esmercen bondats a la terra i obren els cels a la feréstega llum del sol, podria ser hora de recuperar el cant de “Segismundo”, un dels personatges de l’obra de teatre “La vida es sueño”[1] de D. Pedro Calderón de la Barca, qui en el final de l’acte segon, conclou:
“És veritat; doncs reprimim-nos
Aquesta fera condició,
Aquesta fúria, aquesta ambició,
Per si tal vegada somniem;
I així farem, doncs som
En món molt singular,
On el viure només és somniar;
I l’experiència m’ensenya
Que l’home que viu, somnia
El que és, fins a despertar.
Somnia el rei que és rei, i viu
Amb aquest manant,
Disposant, governant;
I aquest aplaudiment, que rep
De prestat, en el vent s’escriu,
I en les cendres el converteix
La mort, quina malaurança!
Hi ha qui intenti regnar,
Veient que ha de despertar
En el somni de la mort?
Somnia el ric en la seva riquesa
Que més cura li ofereix;
Somnia el pobre que pateix
La seva misèria i pobresa;
Somnia el que a vaguejar comença,
Somnia el que afana i pretén,
Somnia el que agreuja i ofèn,
I el món, en conclusió,
Tots somnien el que són,
Encara que cap ho entengui.
Jo somnio que sóc aquí,
D’aquestes presons carregat,
I vaig somniar que en un altre estat
Més lleuger em vaig sentir.
Què és la vida? Un frenesí,
Què és la vida? Una il·lusió,
Una ombra, una ficció,
I el major bé és petit;
Que tota la vida és somni,
I els somnis, somnis són.”
[1] La concepció de "la vida és un sueño" és molt antiga: tenim referències en el pensament hindú, en la mística persa, en la moral budista, així com en la tradició judeo-cristiana, com en la filosofia grega. Segons Plató, l’home viu en un món de somnis, de tenebres, captiu en una cova de la que només podrà alliberar-se tendint cap al bé. Aleshores l’home desistirà de la matèria i arribarà a la llum. L’ influx d’aquesta concepció platoniana en aquesta obra de Calderón de la Barca, és evident. Segimundo viu dins d’una presó, d’una caverna, on roman en la més completa foscor pel desconeixement d’ ell mateix, només quan és capaç de saber qui és, aconsegueix el triomf, la llu. La Vida es Sueño es va estrenar el 1635 i fou publicada l’any següent sota el nom de :Primera parte de las comedias de don Pedro Calderón de la Barca.
[1] La concepció de "la vida és un sueño" és molt antiga: tenim referències en el pensament hindú, en la mística persa, en la moral budista, així com en la tradició judeo-cristiana, com en la filosofia grega. Segons Plató, l’home viu en un món de somnis, de tenebres, captiu en una cova de la que només podrà alliberar-se tendint cap al bé. Aleshores l’home desistirà de la matèria i arribarà a la llum. L’ influx d’aquesta concepció platoniana en aquesta obra de Calderón de la Barca, és evident. Segimundo viu dins d’una presó, d’una caverna, on roman en la més completa foscor pel desconeixement d’ ell mateix, només quan és capaç de saber qui és, aconsegueix el triomf, la llu. La Vida es Sueño es va estrenar el 1635 i fou publicada l’any següent sota el nom de :Primera parte de las comedias de don Pedro Calderón de la Barca.
