Ànima divina

Riera de Santa Coloma de Farners. Fotografia Montse Esteba. 2009

Quan descobrim que darrera cada persona s’amaga un destí, serem capaços de veure com els seus ulls i la seva ànima estan íntimament lligats als nostres ulls i les nostres ànimes, entrelligats inevitablement, encara que hi hagi una distància establerta, com un esvoranc insalvable si la perspectiva és limitada, si la nostra visió es centra només en voler veure les nostres limitacions humanes, sense convèncer-nos que hi ha quelcom més en cadascun de nosaltres, en cadascun dels elements i les coses que ens rodegen, conformant-ne circumstàncies perfectes en un món imperfectament humà; aleshores, si hem estat atents, ens sabrem més propers que distants, ens sabrem oberts a buidar-nos de la nostra indiferència inversemblant i ens descobrirem capaços de sentir alguna cosa, d’esbrinar en els nostres records més profunds, lluny de tot temps i tot espai, alliberats de les fútils cadenes que ens hem autoimposat, per endinsar-nos en un món nou que ens podria assemblar del tot subtil, fins i tot secret, d’un món distint i irreal alhora, si ho mesurem sota paràmetres clàssics... Ens haurem trobat a nosaltres mateixos, rellegint-nos en allò que hem vist i descobert al llarg de la nostra vida, descobrint-ne el valor real d’allò que hem fet o hem deixat de fer, d’allò que realment té valor i d’allò que no en té, i ens sabrem endinsats en la nostra pròpia humanitat, en la veritat més profunda que amaga tot esser viu, la realitat del ser a partir de tot el que hem anat construint quan alegria i penes estan entreteixides en el vestit de l’ànima divina...