La fotografia "Talarn" és original de Llorens Melgosa Alonso
Obre la tardor...
Obre la tardor amplàries denses, de boscatges que reblen el
verd que van vestir.
S’intueix la calma de les flaires humides, de les fulles
seques que han cobert
Els terres feréstecs dels colors de la vida que s’atura.
Mentre, el passeig esdevé poesia i la paraula s’esmuny com
regalims de presències,
embolcallant-ne els paratges infinits que en dibuixa el teu
món.
La mirada cerca en l’ indret aquell glop d’aire pur
pentinant-ne les galtes,
Acaronant els cels ennuvolats que s’enfilen de novembre
sobre les arbrades.
Poc que passen els dies lentament despertant sensacions
estranyes i ocultes,
I quan ho fan et deixen recrear-te en el record d’aquell
instant etern, precari,
Que et deix acaronar el que va ser, per gaudir-ne del que
és, moment precís,
Volander, eteri i etern alhora, en el camí llambordat que
transcorres, ombrívol,
Íntim, com una pregària que s’obre a la llum que s’albira,
invitant-te a avançar.
Via fora les males astrugàncies, en un rumb sense retorn
Que et duu més enllà dels somnis, molt més enllà,
Quan la terra entra en calma, com tu mateix, cobejant
l’esperit de la vida....
