“Vana il·lusió, vana il·lusió! Tot
és vana il·lusió! 3 Quin profit treu l'home de tant treballar en aquest món? 4
Uns neixen, altres moren, però la terra mai canvia. 5 Surt el sol, s'amaga el
sol, i torna aviat al seu lloc per tornar a sortir. 6 Bufa el vent cap al sud, i
gira després cap al nord. ¡Gira i gira el vent! ¡Gira i torna a girar! 7 Els
rius corren al mar, però el mar mai s'omple; i tornen els rius al seu origen per
recórrer el mateix camí. 8 No hi ha ningú capaç d'expressar quant s'avorreixen
totes les coses; ningú veu ni sent prou com per quedar satisfet. 9 Res caldrà
abans no hi hagi hagut; res farà que abans no s'hagi fet. Res hi ha nou en
aquest món! 10 Mai faltarà qui digui: «Això sí que és una cosa nova!» Però tot
això ja ha existit segles abans de nosaltres. 11 Les coses passades han caigut
en l'oblit, i en l'oblit cauran les coses futures entre els que vinguin
després.”[1]
