Si nosaltres, no trobem prou paraules
per a denigrar la baixesa del pensament
occidental, si nosaltres no
temem d’entrar en
conflicte amb la lògica, si nosaltres som incapaços de jurar
que un acte realitzat en somnis té menys sentit que un acte efectuat en estat
de vigília, si nosaltres considerem fins i tot possible donar fi al temps, aquesta farsa sinistra, aquest
tren que es surt constantment
de les seves vies, aquesta boja
pulsió, aquest inextricable
nus de bèsties
rebentants i rebentades,
com pot pretendre ’s que donem mostres d’amor, i fins i tot que siguem
tolerants, respecte d’un sistema de conservació social, sigui el que sigui? Això
és l’ únic extraviament delirant que no podem acceptar.[1]
