No és cert que els morts siguin
més sentits o no en funció d’ on són, o sí, ves a saber; la veritat és que tots
tendim a sentir-nos-en del que ens és més a prop, només que ara, aquella fe
multicultural se’n va en orris, era allò que esdevenia políticament correcte,
que feia elit.
Ara els hereus d’ AlQaeda, els de
l’Exèrcit Islàmic, estan soscavant els ciments de l’estructura geoestratègica del
món, clar que, per altra banda, la “intelligentzia” mundial, mentre, va bastint pactes amb l’antiga Pèrsia,
aquell país esdevingut teocràtic que finança
aquells que es diuen la resistència del zel.
La niciesa engendra guerres o
deixa que aquestes passin i mentre passen sempre acaben patint els mateixos,
que acaben essent només xifres, són xifres nogensmenys els morts contats i
debatuts un cop han sortit a les notícies, això si no s’amaga les realitats dels
conflictes per a fer veure el que no és i establir-ne un relat que convé a
aquella “intelligentzia” mundial, denominació que gairebé és un oxímoron per
ella mateixa, si no fos perquè se’ns ha dit que la democràcia així ho vol, i
clar ens ho hem cregut, demòcrates com som.
La geoestratègica perspectiva dóna pas a la estratègica perspectiva,
limitada per l’interès que no és pas el
més comú dels bens, sinó el bé entès des
de la perspectiva de l’interès propi , pròpiament , de fet, de qui en rep el
benefici d’una determinada situació.
Allò dels Estats centrals i dels
Estats perifèrics, que eren, són de fet, tot un seguit de cercles concèntrics, esdevenen un garbuix difícil de desentrellar, i
de tan difícil que millor no emprar-la com a definició, ens diu la
intelligentzia; mentre, en l’antic món,
aquell que conformen els continents d’Àfrica, Àsia i Europa, aquelles centralitats i perifèries van esdevenint
fútils, si cap, presoneres de les noves interpretacions i aliances, tan velles
però que sembla com si no haguessin passat les centúries...
Mentre, com en la edat mitjana,
es tallen caps, el foc crema, es viola el saber, es segresta la diversitat, es
mata la vida que pot qüestionar i això que la tecnologia està en un estadi
força més avençat del que sembla; no ho
sentim s’ ens diu, i tant que ho sentim!, com en carn pròpia, temorosos que la
niciesa la pròpia i l’aliena ens acabi fregant, perquè no hi ha pitjor servei a
la societat que la niciesa faci com que no hi és, i ens governi.
© Albert Balada
06-04-2015
.jpg)
