El camí és fàcil, camina per
sendes florides, flanquejat per frondoses remors i arriba el moment on les
escales ens diuen que cal pujar, fins al lloc aquell on s’és arribada la fi del
trànsit coronat per portalades antigues, sempre han estat enllà, gairebé
imperceptibles, obrint noves vies de trànsit, obrint nous camins, desconeguts
que ens permeten d’ascendir cap al cim que acarona el cel, principi i final
alhora, final i principi on el joc de la vida esdevé un premi...
© Albert Balada
23-03-2013
