No diguis el que sents, reserva
els teus sentiments per al diàleg amb tu mateix, en el silenci de la nit,
apaivagant totes les teves ànsies, fins i tot els anhels més efímers, deixant
que els pensament passegin per la teva ment, com un somni pentinant les
finestres de la vida. No diguis el que sents, reserva els teus sentiments, com
un bé preuat amagat com una penyora es guarda en capsa de cabdals, perquè els
sentiments vesteixen l’ànima i aquesta només a l’univers pertany, a tu i a Déu
pertany...
©
Albert Balada
26-05-2013
