Somnio i veig
Somnio i veig
Els carrers humits,
De la serena albada.
Amb la llum que lluenteja
I pentina paraules d’amor
Del despertar del sol
Tebi que, al ponent,
Vesteix els camps de verd,
Galantejant al cel blau.
Terra acaronada pel cers,
Escampada de núvols juganers
Del maig estant...
Somnio i veig
L’ombra del turó què va ser,
Enlairada més enllà dels
pensaments,
Voleiant taulades, Esperança
desfeta,
pluja fina abraçada als cors
de la gent...
Somnio i veig
Els colors de les ànimes
De la plana estant,
Clams d’aigua i terra
sedegada,
Llambordes escasses i sorolls
De vell, passos resseguits
Despertant, forasters
Que es gronxen dalt les
alabastres...
Somnio i veig
El migdia...
© Albert Balada
26-05-2013
