Fragment de fresc antic[1]
El paradís era mort: rellotge
sense corda.
Lleons lànguids dormien al costat
dels corders,
Tigres i gaseles feien cops de
cap entre les flors
L’ unicorn semblava fet de tamís
filats
Els cavalls de goma, els braus de
peresa,
Els gossos havien deixat de
bordar
I sota l’ espessa ombra dormia
com una pedra
Un mono lleig –Adam? –.
Fart d’aquest món immòbil,
El Pare mateix llanguia somniant
altre ser.
En el seu avorriment feu una criatura
esmaltada
De flors, de maduixes, de pomes,
Estrambòtica,
Ardent,
Torbadora,
Amb urpes de pètals a les mans i
als peus,
Amb tendre i fresc olor a peix.
Els lleons han deixat de
badallar,
Les feres les han circumcidat
totes d’una vegada,
Els centaures s’han acostat al
galop per a mirar-la
I una bandada d’àngels han baixat
a tota pressa
Per alabar-la en les seves cançons
de plata.
Tova, nua, sense vergonya,
Eva somreia a tots dolçament,
I el cor del paradís començava per
fi a bategar.
[1] Voiculescu,
Vasile*. Antologia de la poesia romanesa. Verbum Editorial, Madrid. 2004. ISBN 9788479622923. Pag.
35
*(1884-1963) metge rural,
un dels principals traductors de la poesia russa al romanès. Fa seu un univers
pagès, redescobrint la cultura popular, les creences i tradicions, valors i
virtuts oblidades. Escriví molt i publicà poc.
