Crònica electoral XXXIII: Comentaris a l'auto del Jutje de vigilància penitenciària

Un amic meu, jurista, m'envia aquest comentari de l'Auto del Jutge de vigilància penitenciària, com que ell és resident i natural de Madrid, evidentment està en castellà i no tradueixo, no us estranya, oi?

DE JUANA CHAOS NO HA OBTENIDO NINGÚN BENEFICIO PENITENCIARIO

EL AUTO DEL JUZGADO DE VIGILANCIA PENITENCIARIA DE LA AUDIENCIA NACIONAL, DICTADO HOY 1 DE MARZO, ES CLARO EN ESTE PUNTO:

“DICHO MODELO DE EJECUCIÓN, PROPUESTO POR LA JUNTA DE TRATAMIENTO DEL CENTRO PENITENCIARIO EN EL CASO DEL INTERNO REFERIDO, NO CONSTITUYE NINGÚN BENEFICIO PENITENCIARIO, YA QUE JURÍDICAMENTE SÓLO PUEDEN CALIFICARSE COMO TALES LOS QUE SE RECOGEN EN EL CAPÍTULO II DEL REGLAMENTO PENITENCIARIO, CONCRETAMENTE EN EL ARTÍCULO 202”.



EN OTRO PUNTO DEL AUTO, EL JUEZ RESALTA QUE DE JUANA CHAOS ESTÁ CLASIFICADO EN SEGUNDO GRADO CON CON UN RÉGIMEN ESPECIAL DE FLEXIBILIZACIÓN. ES LO QUE PREVÉ EL ARTÍCULO 100.2 DEL RÉGIMEN GENERAL PENITENCIARIO

…Y, EN ESTE SENTIDO, DICE EL AUTO:

“SE ENCUENTRA CLASIFICADO EN SEGUNDO GRADO POR ESTRICTAS RAZONES SANITARIAS DERIVADAS DEL ESTADO DE SALUD EN EL QUE SE ENCUENTRA PRODUCIDO POR UNA ACTITUD DE HUELGA DE HAMBRE, QUE, SEGÚN LOS INFORMES MÉDICOS, PODRÍAN PROVOCAR LESIONES ORGÁNICAS IRREVERSIBLES O INCLUSO PRODUCIRLE LA MUERTE SÚBITA”


EL JUEZ DICE EN EL AUTO QUE TODOS LOS INFORMES SON FAVORABLES Y QUE SE HA CUMPLIDO ESTRICTAMENTE LA LEGALIDAD VIGENTE:

*Por la propuesta de la Junta de Tratamiento de la prisión de Aranjuez

*Por el informe favorable del Fiscal

*Porque es una medida excepcional dirigida a garantizar la salud del interno


Y además…


EL JUEZ HACE LA SIGUIENTE CONSIDERACIÓN SOBRE EL CAMBIO DE RÉGIMEN PENITENCIARIO DE DE JUANA CHAOS:

“NO DEBE OBVIARSE QUE EL ESTADO DE DERECHO NO PUEDE RENUNCIAR A LA APLICACIÓN DE DISPOSICIONES LEGALES QUE ENCUENTREN SU FUNDAMENTO EN LOS PRINCIPIOS DE HUMANIDAD Y QUE NO RESPETARON LA DE LOS OTROS. ELLO SUPONE LA AUTÉNTICA GRANDEZA DEL ESTADO DE DERECHO”



EL JUEZ TAMBIÉN ACLARA QUE:
“EL SEGUNDO GRADO EN EL QUE SE ENCUENTRA CALIFICADO NO PUEDE CONDUCIR EN EL MOMENTO ACTUAL A LA CONCESIÓN DE LA LIBERTAD CONDICIONAL”

Crònica electoral XXXII: algunes dades més

L’únic benefici penitenciari del que ha gaudit De Juana quan Sí estava acomplint condemna pels seus 25 assassinats li ho va concedir el Govern del Partit Popular.

L’any 1998. en plena treva d’ETA, Aznar va realitzar varis acostaments de presos a presons pròximes al País Basc,De Juana fou traslladat des de la presó de Melilla a una presó de la Península

El Govern del Partit Popular va aplicar la llei d’una forma més generosa de la que s’ha fet ara. Va excarcel•lar anticipadament a 306 presos de ETA; Va concedir la llibertat condicional per malaltia a 21 presos de ETA; Un terç d’ells foren alliberats durant la treva del 98; El cas més significatiu és el de Esteban Esteban Nieto, estava condemnat a 3.150 anys de presó por 21 assassinats (entre ells els de 12 guàrdies civils a la República Dominicana). Tant sols va complir 12 anys de presó. Va ser alliberats per malaltia.

El Governo del PP va excarcerar a 54 presos d’ETA que tenien condemnes que oscil•laven entre los 30 i los 327 anys, tots ells foren alliberats després d’estar a la presó entre 15 i 20 anys. Excarcera a uns altres 250 presos d’ ETA, amb condemnes inferiors a 30 anys, abans de que acomplissin la totalitat de la seva pena; tots ells foren alliberats després d’estar a la presó entre 6 mesos i 14 anys


Mayor Oreja, Mariano Rajoy y Ángel Acebes van ocupar successivament la cartera de interior durant aquestes excarceracions En aquest període hi va haver casos especialment significatius: Iñaki Bilbao Goicoechea fou alliberat al mes de setembre de 2000. Havia acomplert 17 de los 52 anys als que havia estat condemnat. Jaime Mayor Oreja era Ministre de l’Interior, Ángel Acebes era Ministre de Justícia i Mariano Rajoy era Vicepresident 1º. Dos anys després del seu alliberament, Iñaki Bilbao va assassinar al regidor socialista de Orio, Juan Priede.


Encara una darrera dada: Entre 1996 i 2004 el Govern del PP excarcerà a 3491 presos comuns por motius de salut. Entre 2004 i 2007 hi ha hagut 1.081 excarceracions de presos comuns per raons de salut que van obtenir el tercer grau; això significa que la mitjana és de una excarceració al dia per motius de salut en l’etapa PP.

Crònica electoral XXXI: Hemeroteca sisplau, hemeroteca

Relació de membres d’ETA amb condemnes superiors a 30 anys que van sortir al carrer durant els anys de Govern d’Aznar perquè havien acomplert la seva condemna sense que ningú digués que l’Estat s’havia rendit. Com, por exemple, Iñaki Bilbao, que després de 18 anys a la presó va acomplir la seva condemna l’any 2000 i dos anys més tard va matar a un regidor socialista.

Les dades són: Cognom i Nom – Condemna - Data d’ingrés - Data d’excarceració -
Ministre signant


1.Artola Santiesteban, José Ramón -327años - 02/09/1986 -04/08/2002 - A. Acebes
2.Letona Viteri, Enrique - 311 años- 09/10/1987 - 16/05/2003 - A. Acebes
3.Larrinaga Echevarria, Juan José - 221 años- 28/11/1980 - 14/11/2000– Mayor Oreja
4.Rementerí­a Beotegui, Jaime - 220 años - 11/08/1983 - 08/01/2004 –A. Acebes
5.Esquisabel Echevarría, Francisco - 180 años - 13/10/1980 - 17/08/2002 - A. Acebes
6.Ugarte Zincunegui, Jon J. - 174 años - 19/06/1987 - 03/07/2003 – A. Acebes
7.Echeandí­a Zorroza, Juan Carlos - 172 años - 26/05/1983 - 06/07/2001 - M. Rajoy
8. Otaegui Arechavala, Luis Mª - 162 años - 28/04/1987 - 02/06/2003 – A. Acebes
9.González García, Fidel - 160 años - 19/05/1981 -05/09/2000 – Mayor Oreja
10.Alberdi Olano, Ernesto - 135 años - 28/11/1980 - 15/09/2001 – M. Rajoy
11.Bengoa Unzurranzaga, Félix - 134 años - 14/11/1980 - 21/10/1999 - Mayor Oreja
12.Aguirre Aguirre, José Angel - 133 años - 28/10/1985 - 26/05/2003 - A. Acebes
13.Ancizar Tellechea, Fermí­n - 126 años - 19/05/1981 - 23/07/2001 – A. Acebes
14.Cabello Pérez, Francisco - 120 años - 05/11/1986 - 12/02/2003 –A. Acebes
15.Nazabal Auzmendi, Juan - 106 años - 03/10/1979 - 20/04/1998 - Mayor Oreja
16.Galardi Sagardí­a, Itziar - 101 años - 01/03/1982 – 21/02/2002 - M. Rajoy
17.Anza Ortuñez, Juan Mª - 101 años - 20/02/1982 - 18/10/2002 – A. Acebes
18.Iraculis Albizu, Fernando - 99 años - 30/03/1982 - 27/11/2002–A. Acebes
19.Irastorza Fernández, Eugenio - 96 años - 28/02/1980 - 09/09/2003 - A. Acebes
20.Echevarri Ayesta, José Antonio - 94 años - 09/07/1980 - 18/01/2002 - M. Rajoy
21. Jiménez Zurbano, Jesús - 94 años - 22/11/1988 - 31/05/2003 – A. Acebes
22. Zabaleta Mendía, Angel - 94 años - 13/06/1989 - 08/03/2004 – A. Acebes
23.Ormaechea Antepara, Jesús Mª - 88 años - 08/05/1984 - 24/01/2003 - A. Acebes
24.Muiños Díaz, Agustín - 88 años - 16/05/1984 - 25/02/2002 – M. Rajoy
25.Ostolaza Alcocer, Manuel - 85 años - 05/02/1981 - 07/07/1999 – Mayor Oreja
26.Pagola Cortajarena, José A. - 78 años - 27/06/1984 - 17/10/2003 – A. Acebes
27.Garciandia Solano, Ricardo - 73 años - 29/10/1981 - 23/11/1999 - Mayor Oreja
28.Guridi Arocena, Pedro Juan - 68 años - 14/11/1980 - 11/04/2001 –M. Rajoy
29.Alberdi Zubizarreta, Miguel - 68 años - 06/12/1984 - 14/11/2001 –M. Rajoy
30.Areizaga Arozamena, Salvador - 67 años - 17/11/1981-12/12/2002 – A. Acebes
31.Zabaleta Garmendía, José R. - 66 años - 12/12/1984 -07/02/2003 – A. Acebes
32. Recarte Gutiérrez, Gloria Mª- 65 años- 29/10/1981- 24/11/2000- Mayor Oreja
33. Jaio Bustinduy, Jon Iñaki - 64 años - 09/06/1985 - 11/09/2003 – A. Acebes
34.González Merino, Juan Manuel-63 años - 20/06/1984 - 04/03/2000 - Mayor Oreja
35.Aldanondo Luzuriaga, Joaquín Mª - 20 años-31/12/1986 - 27/10/1999- Mayor Oreja
36.Merino Quijano, José Luis - 57 años -28/03/1984 - 27/09/2001 – M. Rajoy
37.Eguibar Michelena, Coro - 53 años 20/02/1982 - 05/08/2000 – Mayor Oreja
38.Bilbao Goicoechea, Ignacio J. - 52 años - 06/07/1983 - 28/09/2000 - Mayor Oreja
39.Marcos Olaizola, Luis M. - 51 años - 04/02/1981 - 7/10/2001 –M. Rajoy
40.Apecechea Arocena, Juan M. - 50 años -17/05/1980 - 08/04/1999 - Mayor Oreja
41.Arluciaga Iribar, José A. - 48 años - 19/05/1981 - 27/05/1999 - Mayor Oreja
42.Zumárraga Luzuriaga, Miguel G- 48 años - 31/12/1986 - 14/02/2003 - A. Acebes
43. Pastor Landa, Luis Alberto - 46 años - 22/01/1982 - 19/11/1999 - Mayor Oreja
44.Izaga González, Ricardo - 45 años - 07/03/1986 - 21/04/2002 – M. Rajoy
45.Izaguirre Iglesias, Teodoro - 44 años - 22/01/1981 - 12/06/2003 – A. Acebes
46.Aguirre Arin, Gervasio - 43 años – 05/10/1987 - 17/05/2002 – M. Rajoy
47.Viaña Balda, Emiliano - 18 años - 27/10/1987 - 10/09/1999 - Mayor Oreja
48.Arzallus Eguiguren, José M. - 42 años - 02/06/1980 - 15/04/2000 - Mayor Oreja
49.Aguirre Echeita, Enrique - 42 años - 16/07/1980 - 14/05/2000 – Mayor Oreja
50.Olagorta Arana, Juan A. - 41 años - 16/07/1980 - 11/04/2001 –M. Rajoy
51.Izaga González, Luis Javier - 36 años - 03/04/1981 - 19/06/2002 – M. Rajoy
52.López Domaica, Saturnino - 36 años - 03/04/1981 - 19/02/2003 – A. Acebes
53.Arnaiz Echevarría, José J.- 35 años - 06/09/1982 - 20/03/2004 – A. Acebes
54.Beloqui Cortajerena, José J - 33 años - 01/10/1982 -08/06/2000 - Mayor Oreja
55.Martí­nez Apesteguí­a, Francisco J - 32 años 03/03/1979 - 16/03/2000 - Mayor Oreja
56.Astola Iruretagoyena, José María - 30 años - 22/01/1982 - 17/01/2002 – M. Rajoy


Altres 250 membres d’ETA amb condemnes inferiors a 30 anys van ser posats en llibertat en el mateix període, fen un total de 306 interns excarcerats.

Crònica electoral XXIX: El cas De Juana i la manipulació torticera del PP

Ahir, després de molt de temps i superant aquella mala salut de ferro meva, em vaig donar una bona dosi d’adrenalina. Tocava assistir a La Tertúlia, ja en tenia ganes de poder petar la xerrada davant de les cameres en el programa de Lleida TV que lidera Santi Roig. No m’equivocava, el tema del dia, un tema dur, pel contingut, però també pel rerafons que s’hi arrossega: el segon grau a De Juana Chaos.

Certament l’amic Enric Montanya, representant del Partit Popular, va seguir la línia impulsada per la cúpula del seu partit, una interpretació torticera, li vaig dir, com també mentidera perquè estan recuperant el llenguatge que se sentia a l’Espanya del 32, del 34, i va apostillar el Diputat republicà Carmel Mòdol, “també la del 36 i la del 39”. Certament afirmar que el Govern posa en llibertat un assassí és faltar a la veritat i la va dir més grossa encara, en un clar intent de confondre a la ciutadania, una praxis que forma part de l’habituari propi de la dreta espanyola (també de la catalana, de vegades), tot dient que: "ni tan sols havia passat pel Consell de Ministres".

Evidentment vaig haver d’aclarir conceptes, deformació professional de politòleg, segurament, perquè ja ho deia Sir Francis Bacon, que "a la política era l’únic lloc on no s’exigia formació prèvia". La decisió d’aplicació del segon grau carcelari a De Juana, respon a una competència de la Direcció General d’Institucions Penitenciàries, depenent del Ministre de l’Interior, a requeriment i comunicació del Tribunal Suprem que fa comunicació de la sentència (on redueix de 12 a 3 els anys de condemna pel delicte d’opinió ) com també de la liquidació de la mateixa en haver acomplert les 2/3 parts de la mateixa, de manera que compet aleshores a aquesta DG la decisió que acaba prenent el ministre, també per raons humanitàries, donada la vaga de fam iniciada que comporta risc de mort.

Dit Això, confondre a la ciutadania afirmant que s’excarcera un delinqüent, com deia l’Enric, que s'excarcera un assassí és, com a poc donar veritat a mitges o directament una mentida; és cert que va ser condemnat pel codi penal anterior a 1.995, però també és cert que, d'acord a la lesgilació penal d'aleshores va acomplir la condemna i que no és per aquesta circumstància que se l’excarcera, perquè per aquell delicte ja va pagar, ara acomplia una altra condemna de la Audiència Nacional que el Tribunal Suprem ha considerat reduir, però es clar al PP, en funció de si les resolucions judicials obeeixen als seus interessos son bones o no i com que en aquest cas no ho és d'ac0ord amb la seva tesi interpretativa, la postura final, la fàcil, la d’atacar al govern, la de crear un clima de confrontació política, clima que tots els presents a la tertúlia vam denunciar.

Cert és que també, en els darrers minuts de tertúlia vam parlar del procés a Irlanda i vaig recordar en particular com en aquell procés, malgrat les diferències ideològiques, hi havia un consens en la classe política britànica que va portar, amb els alts i baixos propis de tota negociació política, a una solució de punt i final, com va dir la Marta Alòs a una integració en el sistema del Sinn Fein, la versió Nord Irlandesa de Batasuna.

Ja ho dic, després de la tertúlia l’adrenalina havia fet el seu efecte i l’ordinador a casa treia fum. Una bona rentrée, no?