Blogosfera, apunts per al debat

Per a poder avaluar la situació de la blogosfera, i no m’estic referint encara a cap àmbit concret, sinó al conjunt de blogs que “habiten” la xarxa, més que el recurs als actuals medidors: Technoraty o Alianzo, per a citar-ne dos, és necessari al meu entendre de fer-ne avaluacions científiques, amb un toc d’objectivitat. En aquest àmbit, serien dues avaluacions també de referència, les que ens fan dos diputats, un al Congrés i l’altre al Parlament. Per una banda la Diputada Lourdes Muñoz que actualitza i compara estudi en lo relatiu als blogs en clau de gènere en l’àmbit de la política. Per l’altra el Diputat José Antonio Donaire que actualitza i compara l’activitat dels blogs.

Les aportacions d’aquests dos reputats bloggers ens fan adonar de quin l’escenari, quin és el mapa de la blogosfera, circumstanciadament referida a l’àmbit polític, estaria per veure si aquesta avaluació podria ser traslladable, en allò que ho pogués als àmbits generalista de la globalitat dels blogs, al menys en aquells que poden ser referits al nostre país. Per a poder fer alguna avaluació necessària, tot sigui dit, i sembla que ja hi comencen a veure’s-hi alguns treballs doctorals, fonamentalment vinculats als estudis "blog" i "TIC", com en l’àmbit dels màsters en TICs, que podem trobar en diferents universitats. En tot cas per a poder establir una adequada avaluació, caldria ,al meu entendre, establir clarament la taxonomia dels blogs, que no és altra cosa que determinar-ne la temàtica i a partir d’aquí el nivell relacional més que d’influència, convenint que en tot cas el “sistema” blog requereix de les noves tecnologies per al seu ús, de manera que hauriem de convindre que necessàriament són elements de les tecnologies de la informació i la comunicació, com a instrument genèricament absolutament consolidat.

Aquesta taxonomia podria establir-se a partir de la determinació de l’existència de blogs corporatius, professionals o semi-professionals, per una banda, de blogs d’activisme cívic, social, literari, filosòfic, polític, etc., per altra banda, i un tercer clúster de blogs referit al del periodisme o blogoperiodisme, és a dir a referir situacions o anàlisi de situacions, en aquest sentit no oblidem el blog darrerament guardonat amb els Ortega y Gasset, Yoaní Sanchez, per exemple. Descobrir-nos els àmbits sense entendre cap descripció taxonòmica com a tancada i subjecte a permanent discussió i canvi, seria el principi que ens aporta aquest nou model de gestió, la blogocosa, com la refereix el meu vell amic, Enrique Castro, més enllà de les delimitacions temàtiques o territorials a les que tendeixen els blogs marcadament en l’actualitat, un”mercat” al meu mode de veure, que haurà de venir regulat fonamentalment per una “autoregulació” que com tot en els àmbits de la llibertat com és el procés de gestió i opinió en el “fenomen blogger”, s’acaba produint sempre.


Alguna bibliografia de consulta que trobo interessant:

* Bartolomé, D. i Montoya R. “Blogs un vistazo al fenómeno de la moda”. 2006.,
http://sociedaddelainformacion.telefonica.es/jsp/articulos/detalle.jsp?elem=3154
* Cerezo, J.M. “La Blogosfera Hispana” 2006.
http://www.fundacionorange.es/areas/25_publicaciones/la_blogosfera_hispana.pdf
*Vazquez Rocc, Adolfo. “El fenómeno blog: “disturbios en el parque humano”. 2008.
http://adolfovrocca.bligoo.com/content/view/200982/
*Castells, Manuel : “Comunicación, poder y contrapoder en la sociedad en red”. 2008.
http://www.campusred.net/TELOS/articuloAutorInvitado.asp?idarticulo=1&rev=75

Matisos

Recordava aquell llogaret de feia tants anys, quan recorríem les garrigues i retrobàvem la pau i la tranquil·litat parlant de tot plegat i poden gaudir de la natura i presentar-nos alguns animals que en els seus corrals hi eren prou ben tractats. Avui, he descobert el seu nou establiment, prop més a prop de la població, on he pogut gaudir de la companyia de bons amics, que, com sempre, m’han demanat de parlar del que m’entusiasma de les noves formes de fer la política, del que alguns entesos, no se massa bé perquè anomenen política 2.0, com si el concepte en si mateix, el que ens deixa la interpretació grega derivada del mot polis, no fos prou explícit.

Parlar i parlar, però d’allò que me n’enduc una bona sorpresa és quan algú em pregunta que és fer política. La eterna pregunta que podria tenir una explicació retòrica, contundent, complexa en tota la seva dimensió, però és clar que a aquestes alçades de la pel·lícula et facin aquesta pregunta em fa replantejar-m’ho tot, absolutament tot, quan hom descobreix que aquella exigència primària, la de veure o no veure, en aquesta cas, en totes les decisions que prenem al llarg del dia, una component de la gestió del pensament i de les idees, no és entesa com a tal.

Certament és interessant de compartir aquests moments de reflexió, de diàleg, de debat, aclarir la diferència entre democràcia deliberativa i democràcia participativa, conceptes que no són antagònics ni complementaris, són diferents en si mateix en les seves essències en els seus conceptes, en els seus termes, en les variables que les conformen i descobrir als meus interlocutors joves la possibilitats de les noves eines que se'ns posen a l’abast i poden ser intransferibles però a l’hora amb una capacitat d’influència notòria i fefaent, si s’estableix una dialèctica oberta, un debat interessat i interessant en la recerca del debat en tot allò que ens succeeix al llarg del dia, al llarg de la nostra vida.

Els he intentat de transmetre el meu entusiasme, en una sana concurrència amb Enrique Castro, que té potser una visió una mica o bastant diferent de la meva en matèria del concepte d'allò que ell anomena la “blococosa”, potser n'està decebut, potser perquè, com jo li he dit, ell ja deu d’anar per la política 3.0, ves a saber; en tot cas dues visions dels nous instruments polítics, que, vulguem-ho o no ja no ho son tant de nous, son això instruments que possibiliten una altra manera de fer la política.

En tot cas saber-me proper dels meus amics, fins i tot d’aquells que no hi son i en honor dels qui hem plantat un arbre compartit on les fulles blanques que han omplert la tija han estat desiderates al vent que ens acomponyava com si "ell" hi fos present; hem dóna, això, la vitalitat necessària per continuar fent i estant, per continuar amb la meva disciplina monacal i permetre’m, de tant en tant, aquella possibilitat de descobrir que el món té tot un seguit de matisos, que van del negre més intens al blanc més nuclear, per configurar tota una gamma de grisos….

Crònica electoral LXXIX: Alguns perden el nord

Llegeixo amb sorpresa com la federació nacionalista demana votar a CiU per “no perdre la Diputació”, mai com fins ara s’havia vist aquest clam al vot patrimonialista, recorda una reflexió en veu alta d’una primera dama que deia ens han pres la Ge… És lamentable que el vot no és demani per un projecte, fins i tot per una persona, no, el demanen a Lleida per conservar una institució, que, tot sigui dit, no han gestionat en els darrers quatre anys, ni tan sols com ho havien fet en els anteriors.

Aquesta fórmula que recorda vells temps, ha estat qualificada per Àngel Ros, alcalde i candidat socialista com “una mostra més de la feblesa d’aquest partit”, referint-se a la federació nacionalista i ho crec fermament, com també coincideixo en l’afirmació que “ara tenen un problema de lideratge” i jo diria un greu problema de lideratge que ja s’havia posat de manifest molt abans de les eleccions municipals.

Ens queda, si no contem aquest només un dia de campanya, el darrer, que ha de servir per recollir, per fer festa d’aquesta joia que és la democràcia, i conec per internet l’atac sofert pels socialistes a la seva seu de Santiago de Compostela, i de l’agressió soferta per l’amic i company blogger Enrique Castro, a qui des d’aquí li envio una ferma abraçada. És de lamentar aquest radicalisme per nois i noies que encara desconeixen les virtuts de la democràcia i semblen més propers a altres fórmules i sistemes, segurament la cultura i l’educació serien bons medicaments per evitar tot això: lamentable