“És la consciència la que es dona llei a ella mateixa. És el suprem i únic legislador. La obligació moral, no radica ni en mandat teònoms, ni en el poder de l’Estat, ni en la bondat de qualsevol objecte particular. Tots aquests punts de referència són heterònoms. Y la consciència té la seva obligatorietat vinculant en ella mateixa. Kant ens explica aquestes idees al referir-se a la llibertat. Un dels ingredients inseparables de la llei moral és la llibertat” [1]
