Hi ha vegades, en les que
se’t fa difícil de pensar, doncs la ment viu aclaparada per sentiments i
sensacions mundanes, és aleshores quan hom cal tenir força d’esperit per saber
deslliurar-se’n, per ser capaç de poder establir una barrera entre el soroll que abigarra els pensaments i el pensament mateix, per a
que aquest pugui deslliurar-se’n de la pesada càrrega que li suposa la
quotidianitat, endinsar-se en aquell lloc eteri que separa el temps de l’espai,
on encabir-se, sota una protecció especial que ajuda a conrear noves
expressions; aleshores haurem descobert la pau mateixa i la calma, precises i
latents que permeten d’entendre la humanitat mateixa des d’una altra
perspectiva, que permet comprendre la Creació mateixa des d’una altra perspectiva,
aquella que ens descobreix amarats de divinitat, si hem sabut, des d’aquella
ubicació, descobrir el camí de la veritat...
© Albert Balada
01-12-2013