Descobrir noves perspectives, noves maneres de veure les coses, la vida en definitiva, ajudar-te d’aquesta visió en el transcórrer de la teva vida, si has tingut l’oportunitat de fer un recés en el teu quefer diari, d’agafar potser un avió i posar terra o mar ves a saber, comporta no poc en la construcció de la teva essència personal.
Descobrir-te a tu mateix, potser sol en mig de tot plegat és la millor de les experiències, perquè et fa sentir allò que vols, allò que no vols i potser el que vols de ser de gran, posats a dir. L’estiu és temps de reflexió, tot plegat agafa un nou ritme, permet noves perspectives de les coses, avançar en conèixer-te a tu mateix i cercar en el fons de la teva ànima el millor que pots oferir als teus, a tots.
Per això crec entendre a Raimon Pànikkar
[1] quan ens deia: “…Es podria dir que el meu món és l’univers dels grans mestres, que els meus interlocutors son, per exemple Heràclit, Plató, Aristòtil, Tomàs, Hegel, Heidegger, els autors de la Upanishad o bé Shankara, Abhinavagupta, Lao-tzu, Shiraz o d’altres....Encara que és ben segur que m’han influït molt…….El que passa és que em sento mogut pels mateixos problemes i en comunió profunda amb tot ells……, Els problemes m’han captivat tant que he oblidat qualsevol guia exterior…….” .
[1] Panikkar Raimon. “Invitació a la Sabiduria”. Espasa Calpe, Madrid. 1998. Pags. 141-142
