La colera , de vegades es manifesta de manera subtil en el
cor dels homes, una paraula a des temps, un comentari no comprés, una
contradicció, una incomprensió en l’anàlisi, signifiquen una posició que
ennegreix l’ànima, l’enuig és nogensmenys que aquesta predisposició, humana,
certament, inútil tanmateix.
Es com si per un moment hom perdés el sens de la Llum i
esdevingués un somni sobrevingut d’allò que conrees, que et porta a sobre actuar,
més enllà del que és necessari, defugint
la plàcida conducta que hauria de ser consubstancial, cal doncs comprendre que
tot està en moviment i entendre que aquesta íntima relació amb el cosmos de
vegades entra en fallida, és aleshores
quan més ens cal abandonar els imperatius del món físic i endinsar-nos en el
món espiritual, sense resistències malsanes, per a comprendre els canvis que es
produeixen en l’entorn, descobrint que, de vegades les teves posicions no són
estàtiques i generen in acceptacions, la qual cosa és normal.
Cal reorganitzar la teva comprensió i endinsar-te en l’enteniment
del que esdevé en el cor de l’altri, doncs tot és en evolució, i manta vegades
aquest procés no està en coincidència amb els teus plantejaments, aleshores,
cal emprar el silenci com a instrument d’aturada i reflexionar sobre el
moviment, com les paraules, de vegades no expressen amb tota la seva claredat
allò passa en la realitat canviant.
Cal respectar les idees i els convenciment de l’altri, de manera
que els teus convenciments no han de ser pas inductors de confrontació, al contrari,
han de saber comprendre l’evolució de l’altri i en tot cas acceptar-la, sense
altra valoració; és possible que l’altri pugui no entendre la teva disposició d’ànim,
doncs són moments no confluents, com les nostres expressions no són tanmateix
idèntiques, és el moment de comprendre que cal establir un principi de tranquil·litat
que apaivagui tot enfrontament innecessari,
tota disfunció en la Creació, admetent
la reorganització de sentiments i sensacions, doncs ningú no està en disposició d’
afermar-se en una raó absoluta, ans al contrari, aquesta és canviant, fruit de
la pròpia experiència, com ho és de l’experiència de l’altri, però l’ego ens fa
mantenir una posició intransigent a uns i altres, aleshores, cal establir-se en
la calma i la reflexió per a poder entendre aquests moments precisos i
abocar-hi tot el saber i la maduresa que ens cal.
© Albert Balada
02-11-2013
.jpg)
