De germà a germà, vostre, en la vida i en la mort...
dissabte, 2 de novembre del 2013
La colera...
dijous, 24 d’octubre del 2013
dilluns, 14 d’octubre del 2013
Temps per tornar a créixer...
La fotografia és original de Jordi Balada
diumenge, 13 d’octubre del 2013
Hi ha estadis en la vida...
La fotografia és original de Montse Esteba
dimarts, 26 de març del 2013
Una cita: Albert Espinosa
divendres, 1 de febrer del 2013
Una cita: Anatole France
diumenge, 13 de setembre del 2009
Testimonials declinacions...
.jpg)
Benjamin Franklin[1] ens advertia que “hem de ser curosos quan en un sol home es troben poders, encara que siguin limitats, per por a que tard o d’hora no mini i destrueixi els seus límits i es faci absolut” . Devorar pàgines i pàgines, és, com escoltar els murmuris de l’aigua quan pentina la platja: ara ve, ara se’n va, guiada per l’energia llunàtica que en governa l’ascens i descens de les marees. La ment necessita del saber, perquè aquest és sinònim de progrés i només en el saber, lluny de testimonials declinacions, es pot avançar, reprenent la història, enllà on els que la rellegeixen, els que la simplifiquen o els que en volen distorsionar les perspectives han deixat les seves arrels acompanyant pedres incòlumes que han sobreviscut al pas del temps i dels homes. La racionalitat acurada i la lectura permanent ens duen a les portes de la saviesa que mai estan tancades.
[1] Franklin, Benjamin. El libro del hombre de bien. Imp. Juan Oliveras. Barcelona. 1867. pag. 273
diumenge, 6 de setembre del 2009
Notes de text II: -Però i la vida?-
Pandora, una de les llunes de saturn- Però la vida, com és la vida?- Preguntava el jove deixeble al seu mestre mentre caminaven per les arbredes denses que els protegien de la solejada. -La vida, responia el mestre, no és, res és mentre nosaltres ens aboquem a malbaratar cada segon de la nostra existència en raons fútils, que res no ens aporten ni a nosaltres mateixos ni als altres amb els qui compartim aquest espai- La resposta no semblava donar un sentit al que la ment del jove albirava i de nou metres enllà li planteja de nou la mateixa qüestió –Però, i la vida?- La vida és saber i el saber el duu a l’hora l’estudi i l’experiència, també la contemplació, com el respecte i el sentiment d’estima als altres, perquè la vida, com tu te la planteges no deixa de ser un recorregut en solitari en el manteniment de l’harmonia universal, aquella que quan s’escapça allibera dolors als homes[1] que han de recórrer al valor de l’esperança com a reserva moral en el camí cap a la bondat que custodien els déus. El jove deixeble va mirar al mestre amb ulls d’agraïment, brillants i lluents, com qui acaba de trobar-se un tresor i des d'aleshores romangué en silenci, contemplatiu, gaudint de les flaires que com remors els arbres del camí deixaven caure al seu pas.....
[1] Comparán Rizo, Juan José. Raices griegas y latinas de la lengua española. Umbral S.A. editorial de CV, 2006. México. Pag. 193. El mite de Pandora.
dilluns, 14 de juliol del 2008
Bondat

Llegia el que es diu, el que es comenta de Martini, Carlo Maria Martini, un expert en textos bíblics, de fet en el que s’anomena alguna cosa així com transcripció textual. Casual no ho va ser, però si sorprenent el seu ascens a la prelatura, de fet, no tinc massa clar si és que ens trobàvem amb un Joan Pau II distint del que va acabar sent, la qüestió és que aquest jesuïta, que ara pateix en la seva vellesa el mal de parkingson, ens descobreix aquella altra vessant de l’església, el concepte reconegut del valor de l’estudi, aquell valor que els antics atorgaven al concepte tresor, que no era pas aurífic, sinó basat en el coneixement. Allò que més m’ha impactat de la seva vida, però ha estat l’esperit de renúncia, quan, tot i poder ser el més votat, va acudir a l’elecció papal amb un bastó, el que en llenguatge encriptat ve a significar: no em voteu, estic malalt. Renúncia, però a la vegada una postura egoista, que és la de no abandonar els estudis, el contacte amb les arrels cristianes i com no l’anàlisi, més allà de mites i elements teològics.
L’altra història paral·lela és la de la nena romaní, Rebeca Covaciu, que ens transmet aquell designi dels indesitjats, com ho va fer Anna Frank, amb el somriure de la innocència, premiada per la UNESCO i maltractada per la policia italiana, segon es diu. Descobrir com el maltracte s’estableix de nou des de les esferes de l’Estat, com el consentiment fa bones aquelles paraules del dramaturg alemany Eugen Berthold Friedrich Brecht, quan ens deia”...com que jo no ho sóc....” fa una setantena d’anys. Certament els conceptes d’immigració i èxode son distints i distants diria jo, però també és cert que hi ha dues fonts migratòries que reclamen una certa atenció global en el sí de la Unió Europea, les migracions internes i les migracions externes. El valor d’aquesta nena, quasi adolescent, que relata, que dibuixa, que ens descriu un món de rates i coloms, un món on tothom hi té cabuda, un món que els fills d’Anac han de poder compartir amb els fill d’Adam i on hem de descobrir els principis de la bellesa i el saber en l’harmonia infinita de la bondat, aquella dels qui des de l'anonimat més absolut senten els principis de la solidaritat i li donen aixoplug.
Avui llegia dues històries d’amor a la humanitat vestides amb la candidesa de qui considera la vida com un tresor, com un valor en si mateix, quan l’aire apaivaga les calors estiuenques i ens deixava un plàcid dia de primavera en ple juliol
dijous, 13 de març del 2008
Haiku: ignorància

Notes XIII: abraçar la vida

"Trobeu la mansor del tigre i aplaneu enllà la vostra discòrdia" (dita colombiana anònima)
dissabte, 12 de gener del 2008
La lògica de les coses
La mobilitat social ascendent i descendent de la teoria clàssica escenificada en un ascensorSegurament la interpretació de la lluita de classes, entesa a partir del determinisme científic, té alguna cosa a dir malgrat la conceptualització hagi quedat desfasada i els models d’estamentació de la societat segueixi paràmetres diferents als que van configurar le societats dels segles XIX i XX; és important que la consciència de classe, a partir dels nous ítems pugui ser assumida de manera clara pels components de la mateixa deixant de banda aquelles estructuracions artificioses fruit més dels objectius del màrqueting i del mercat que de la veritable anàlisi de la societat, tant des del punt de vista antropològic com des del punt de vista sociològic.
Descobrir doncs que la majoria de la societat composa un estament anomenat classe obrera, segurament distinta de la classe obrera fabril, fordista que va definir la classe obrera o baixa que ens interpreten els grundiβe marxistes per englobar tot allò que el “desarrolisme”, que els “new deals”, ens van configurar com una classe mitjana, que alhora nodria tot l’estament menys adinerat de països com els nostres, els moderns “sans coulottes” no hauria de ser cap sorpresa, seria doncs descobrir uns models en els que aquesta nova classe obrera es contrapesa a dues classes; la nova classe mitjana que configura la classe corporativa, aquella que sense ser titular dels mitjans de producció executa les polítiques com si detentessin aquests mitjans i el diferencia de la classe obrera unes altes rendes, encara derivades del treball, si el valor afegit de les seves rendes poden ser considerades així; aquesta classe comptabilitza la seva existència amb la tradicional classe alta, que no deriva de valors polítics sinó econòmics, configurant un estament detentador de la major part de la riquesa real i efectiva.
Aquesta és la lògica de les coses que ens configura una societat nova, ligada a determinats ítems com ara l'estabilitat econòmica, l'estabilitat presupostària, l'estabilitat de preus i l'estabilitat inflaccionista, afectats tots els criteris anteriors per l'estabilitat financera sota regulació efectiva del banc central europeu i els bancs centrals dels respectius membres de la Unió. En aquest context una bona gestió computable en base a la comparança amb el creixement PIB i PNB, ens determinen la qualitat d'una gestió gubernamental ara que seran convocades noves eleccions. Siguem optimistes, mirem en positiu, sense oblidar la lògica de les coses i que les bledes no cotitzen en borsa.
Bibliografies
Las nuevas clases medias. (ISBN 8422940132). Tezanos, José Felix. Educusa. Madrid. 1973
Escuela, Ideologia y Clases sociales en España ( ISBN 8434416727) Lerena Aleson, Carlos. Ariel. Madrid. 1976
Las clases sociales nuevas aproximaciones teoricas. Val Burris, Philippe. Swedish Agency for Research Co-operation (SAREC)". 1993
Estratificación social y desigualdad. Harold R. Kerbo. Mcgraw-Hill. Madrid. 1998
dijous, 16 d’agost del 2007
Cercar la veritat, cercar el saber

Descobrir-te a tu mateix, potser sol en mig de tot plegat és la millor de les experiències, perquè et fa sentir allò que vols, allò que no vols i potser el que vols de ser de gran, posats a dir. L’estiu és temps de reflexió, tot plegat agafa un nou ritme, permet noves perspectives de les coses, avançar en conèixer-te a tu mateix i cercar en el fons de la teva ànima el millor que pots oferir als teus, a tots.
Per això crec entendre a Raimon Pànikkar[1] quan ens deia: “…Es podria dir que el meu món és l’univers dels grans mestres, que els meus interlocutors son, per exemple Heràclit, Plató, Aristòtil, Tomàs, Hegel, Heidegger, els autors de la Upanishad o bé Shankara, Abhinavagupta, Lao-tzu, Shiraz o d’altres....Encara que és ben segur que m’han influït molt…….El que passa és que em sento mogut pels mateixos problemes i en comunió profunda amb tot ells……, Els problemes m’han captivat tant que he oblidat qualsevol guia exterior…….” .





