Et sabràs...

Et sabràs viu quan entenguis que tot al teu voltant és senyal i símbol de vida i que en ella és la nostra universal connexió; et sabràs viu quan entenguis que tota idea té un valor i que només és en la llum com es pot conrear; et sabràs viu, quan entenguis que el temps no ho és, com tampoc l’espai i aleshores hauràs descobert el que realment ets, t’hauràs descobert a tu mateix...

© Albert Balada

01-02-2014

Una cita: Mawlana

“El meu lloc no és enlloc, la meva senyal, no hi és. No tinc cos ni ànima, doncs pertanyo

 a l’ànima de l’ Amat”[1]

---

[1] Fragment de poesia de جلال الدين محمد بلخى Yalal ad-Din Muhammad Baljí en persa, Celaleddin Mehmet Rumi en turc, o جلال الدين محمد رومي Yalal ad-Din Muhammad Rumí en àrab, també conegut com «Mawlana», «Mavlana» o «Mevlânâ» (1207-1293), els seus seguidors fundaren l’orde sufí Mevleví, coneguts com el "Dervitxes Giròvags",

La pretensió dels constructors...

Motllures i terrats, contraforts i torres a la que la guerra darrera arrabassà retaules i ornaments; rosassa de blau destacat, massissa i robusta, traceria de pedra que reflecteix quan la terra tremolà... Immensa, com un espai infinit damunt teu, s’obre al cel, com ho van pensar els constructors, per impressionar el teu esperit, com una autèntica pregària en pedra, que s’enlaira com volent acaronar els núvols; però no, no era només aquesta la pretensió dels constructors, també ho era la de deixar un senyal potent i precís, hereu de les essències del lloc escollit, en arenes ancestrals, amb aquella austeritat magnificent i diàfana que en dibuixa un joc de llums i ombres... 

2 de setembre de 2012

Albert Balada ©

Albert Balada ©