Ptolomeu...

PTolomeu, Tales, en els seus teoremes ens descobreixen els triangles, també Pitàgores ho feu, però més enllà de les raons trigonomètriques, hi podem trobar en ells, els tres, la perspectiva filosòfica de tot plegat, una lògica espiritual, a banda de la descripció bàsica de la figura geomètrica  formada per “3 segments anomenats costats els extrems dels quals es tallen 2 a 2 en 3 punts anomenats vèrtexs”, més enllà de mitjanes i baricentres, de mediatrius i circumcentres, de bisectrius i incentres, perquè la transcendentalitat la trobem en l’ortocentre, just on les tres alçàries d’un triangle es creuen, perquè és en aquest punt, on sobrevolant  la seva formulació teòrica, es significa de manera multidimensional el triangle mateix, assumint una perspectiva de perfecció que es recrea en els valors que comencen a concebre’ls homes que descobriran en les realitats clàssiques, atàviques consciències que es glosen en els frisos de les cases, com un senyal, un emblema que sublima de tota decoració tot cobrant significança...

© Albert Balada

29-11-2013

Sahel.

Quan en la fresca aconsegueixes de dormir algunes hores, després d’un potent sopar on les essències de l’esperit de vi et desdibuixen el món, obres la teva ment als somnis més profunds i episòdics en els que descobreixes les essències del teu subconscient, navegant per terres fantàstiques, descobrint-ne personatges i amics amagats en els racons més insospitats de la teva ment, descobrint també dels teus viatges i de la teva vida mateixa com se’t presenten així, com a descobertes màgiques.

És en aquests moments íntims i personals on transcendeixes la teva pròpia realitat i et submergeixes en realitats distintes però a la vegada primigènies, que es recreen en la teva pròpia contemporaneïtat, que et transfiguren i atorguen als teus sentiments, als teus pensaments, el principal do que en tenim els humans, la utilització dels pensaments com a instruments transmissors de les nostres pròpies essències, i descobreixes aquells petits moments que et van poder passar desapercebuts en el seu moment, ara magnificats i explícits, transitant davant dels teus ulls amb la transcendentalitat que els hi ho correspon, comparats amb d’altres que en la mundana vida ho podien ser, a ben segur, de més.

Veus com pot ser d’important un sol gra de sorra del desert d’Algèria, per exemple, al que potser vas trepitjar i que ha restat enllà immutable o transportat pels vents tempestuosos que de vegades acompanyen les estades en el sahel; o com pot ser de transcendent la mirada càlida d’un nen a l’ombra d’aquelles palmeres bordes quin dàtils son immenjables però formosos caient i fent ombres càlides. Això que ens és present sempre als nostres ulls, de vegades fuig com tapat per l’arena a la nostra mirada però esteu-ne segurs que resta enllà, captat per la nostra retina i retingut en la nostra memòria fins que un dia, insospitat, com en un somni d’estiu se’ns transporta i se'ns presenta.