PTolomeu,
Tales, en els seus teoremes ens descobreixen els triangles, també Pitàgores ho
feu, però més enllà de les raons trigonomètriques, hi podem trobar en ells, els
tres, la perspectiva filosòfica de tot plegat, una lògica espiritual, a banda
de la descripció bàsica de la figura geomètrica formada per “3 segments anomenats costats els
extrems dels quals es tallen 2 a 2 en 3 punts anomenats vèrtexs”, més enllà de
mitjanes i baricentres, de mediatrius i circumcentres, de bisectrius i
incentres, perquè la transcendentalitat la trobem en l’ortocentre, just on les
tres alçàries d’un triangle es creuen, perquè és en aquest punt, on sobrevolant
la seva formulació teòrica, es significa
de manera multidimensional el triangle mateix, assumint una perspectiva de
perfecció que es recrea en els valors que comencen a concebre’ls homes que descobriran
en les realitats clàssiques, atàviques consciències que es glosen en els frisos
de les cases, com un senyal, un emblema que sublima de tota decoració tot cobrant
significança...
© Albert Balada
29-11-2013
