“Retem el reconeixement de la saviesa en les arts als més exactes de cada art, com ara Fídias, que com a escultor és un savi, i Políclet, que ho és com a estatuari; no fem més, així fent, que assenyalar la saviesa com essent la virtut d’un art. Però hi ha gent que creiem que són savis de tota saviesa i no parcialment savis o savis «en alguna altra cosa» com diu Homer al Margites: savi no el van fer els déus: ni en l’arar ni en la llaura, ni en res més tampoc” [1]
[1] Aristòtil. Ètica a Nicòmac. Llibres I, VI i X. Edició de Salvador
Feliu Castelló. Universitat de València. 1995. ISBN 9788437023083
pag. 44