Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris saviesa. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris saviesa. Mostrar tots els missatges

dijous, 6 de març del 2014

Vivim...





Vivim sotmesos a un complex entramat d'interessos, a múltiples i de vegades imperceptibles tiranies, en un entorn que de vegades no ho sembla pas; la nostra capacitat de racionalitzar i limitar-ne les dependències malsanes, de saber destriar, ens ha de permetre fluir mitjançant l'albir del bé alhora que reconèixer-ne el camí del confort i la saviesa, el camí de la felicitat...

© Albert Balada
04-03-2014

dissabte, 25 de gener del 2014

Diuen que la llibertat...




Diuen que la llibertat acostuma a morir-se amb un sonor aplaudiment, mentre, distrets els cors no som capaços d’apreciar-ne la seva bellesa, allunyats de la saviesa necessària que ens ha de donar la força imprescindible per sostenir-la.

© Albert Balada

25-02-2014

dimecres, 1 de gener del 2014

Un home...





Un home hauria d’acceptar les seves derrotes amb la mateixa elegància com celebra les seves victòries, però cal tenir present que no s’aprèn res de les victòries, perquè elles només contribueixen a enfortir el nostre jo més mundà, és en les derrotes d’ on se’n deriven les màximes virtuts de les que hom pot aprendre i a través de les que la experiència va nodrint-se pas a pas, del que pot semblar negatiu quan no ho és pas, doncs és com anar guardant una mica de veritat a cada cop, a cada glop, a cada passa com hom creix. 

Que no tot té preu, o si més no, del preu que hom estableix des de la perspectiva mundana, perquè el valor de les coses es mesura a través d‘altres valors, més enllà de les convencions fruit del joc de les passions humanes, el triomf vertader rau en aquella descoberta, en la del valor, dels teus valors, en l’autèntica i revolucionària gosadia de saber descobrir què és important i què no ho és tant. La saviesa pot esser reconeguda en els llocs més insospitats, com una certa poesia que et fa descobrir aspectes insospitats i inimaginables en allò més versemblant. 

© Albert Balada
01-01-2014

divendres, 13 de desembre del 2013

Abans que el dia no es clogui...




Abans que el dia no es clogui, ens convé llegar i reflexionar , deixar que l’ànima apaivagui les ànsies, que la calma inundi els nostres sentits, i no és altra cosa que reomplir el cor del bé que ens fa indemnes, bé que acabem repartint al dia següent, potser perquè és important prendre consciència com n’és de transcendent la afabilitat, doncs en el seu conreu, rau també l’efecte que aquesta causa, però això no podria ser si primer no hem estat capaços de conrear l’alegria, l’afectivitat, la assertivitat, la comprensió, la empatia i els efectes benèfics que això representa en el nostre quefer diari i el que és més important, saber ser agraïts pels dons i els bens que rebem, fruit d’aquesta praxi,  perquè, en definitiva tot és causal, però res és casual.

L’agraïment és un signe d’humilitat, de sentida i profunda humilitat, a través del que es demostra la saviesa que se’ns demana, per la felicitat de créixer, doncs més enllà de les rutines, som capaços de temperar l’esperit i albirar la càlida sintonia de l’esforç  recompensat a través de la universal connexió que hem estat capaços d’establir, car la cerca constant i permanent que ens auto imposen resulta vana, fins que hom descobreix com la estima cap al dia que ens donat de viure i totes les seves circumstàncies és l’obsequi  més preuat del que hom pot gaudir.

© Albert Balada

13-12-2013       

dissabte, 7 de desembre del 2013

La saviesa i la voluntat...




La saviesa i la voluntat van de la mà, en tots nosaltres, en la comprensió d’allò que ens uneix a la Font de la vida, en el relat a través del qual som capaços d’ interioritzar la llum que flueix des del món espiritual superior fins al món espiritual en el que ens trobem immersos, encara amarats del món físic com estem. 

Transcendim, doncs, en el moment en què la nostra ànima és capaç de transformar-se d’aital manera, en la comprensió espiritual que ens nodreix, com qui alimenta el cos.  
  
© Albert Balada

07-12-2013

dimecres, 4 de desembre del 2013

L'aprenentatge...



L’  aprenentatge pot sorprendre’t de vegades, com si en realitat fos un acte reflex que et retorna en allò que has volgut transmetre, de manera inversemblant, descobreixes en les reflexions dels qui et fan companyia en el camí de la vida, notes de llum que acoloreixen el seu sentit. Aprendre doncs, fins i tot quan ensenyes, resulta d’un acte d’humilitat en el reconeixement de la saviesa en les paraules dels altres, en els missatges que conreen l’univers del pensament i aleshores tot cobra un sentit distint, que et porta a sentir-te'n agraït a per la oportunitat que se't dóna, aprendre de les causalitats, explorar les virtuts i el que és millor, sentir-te’n intacte però a l’hora en creixement.    

© Albert Balada

04-12-2013

dissabte, 9 de novembre del 2013

Hi ha una saviesa limitada...



La fotografia és original de Montse Esteba

Hi ha una saviesa limitada, però aquella que pot ser accessible fins a un nen de cinc anys, és aquella autèntica i il·limitada saviesa que ens parla de la capacitat humana per entrar en connexió amb la veritable essència de la saviesa, com llum que és de la nostra existència. 

Com l’aigua que mulla la terra i inunda de bonhomia les nostres essències, la saviesa ens reclama un diàleg transcendent en aquest procés que ens assimila-la d’aital manera que perceben la igualtat en la possibilitat d’accés. 

Per tant no només l’ensenyament conrea la saviesa, també el pensament i la disposició intel·lectual de cada esser per conrear-lo. Potser la manera com hi  arribem sigui distinta, però la certesa és que sota el vestit que les convencions socials hi donin, hi pot haver res o molt, hi pot haver una consciència projectant saber o no, però lluny dels estereotips al que ens té acostumats la nostra societat, hi ha un seguit de valors essencials que ens descriuen com pensar i en aquest treball, en educar la ment per a saber com i de quina manera elaborar els ensenyaments, aleshores estarem ensinistrant-nos, de manera que puguem fer una passa més enllà del món físic, tot mirant per sota i per sobre de la superfície mateixa del pensament, una visió multidimensional que també ens recrea a nosaltres mateixos.    

© Albert Balada

09-11-2013 

dissabte, 26 d’octubre del 2013

L'humilitat...



La fotografia és extreta del blog Globedia


L’ humilitat esdevé un bé preuat quan on repassa la vida i hom descobreix que no hi ha moneda de més valor que aquella que defineix un món personal en el que el gaudi comporta nogensmenys que la necessitat de reconèixer les coses belles la creació t’ofereix, i en el respecte i veneració, establir-la com quelcom d’important, com important és reconèixer en la saviesa, en el coneixement i el seu aprenentatge, però també en la aprehensió d’aquelles raons atàviques que, com a raons no escrites, són enllà, esperant les conreïs, ambdues, bellesa i saviesa ens transporten, de la mà de l’absència d’orgull i pretensió a aconseguir la força vital necessària per a comprendre-ho tot i esdevenir-ne part consubstancial.    

© Albert Balada

26-10-2013

dissabte, 19 d’octubre del 2013

La tardor...






La tardor se'ns presenta al terra, fulles groguenques que inexorablement van caient, desmentint l'estiu que encara ens pentina amb calors estranyes. L'engany doncs resulta impossible, la saviesa de la natura, per senzilla, imitable se'ns mostra davant dels miratges que la vida et presenta de tant en tant, i de l'aprenentatge? Els seus ritmes que també ens marquen...

© Albert Balada
18-10-2013

diumenge, 6 d’octubre del 2013

Els innocents...



La fotografia és original de Montse Esteba

Els innocents han de menester dels gentils, doncs la sang vessada no mereix de ser-ho, pecat de la raça humana que manlleva vides sense la consciència que les ànimes perdudes són com si ens tallessin una part del cos mateix; la nostra manca de respecte a les Llei del Llibre, ens ha d’acabar passant factura, tard o d’hora; menystenim els antics preceptes, com també aquella connexió universal, en no saber-nos aliats del proïsme i rendir culte a déus falsos i mites de cartró pedra, que ens aparten de la nostra pròpia i primigènia consciència, en la pressa que hom té de ser més què, que no pas d’estar, de treure’n profit més què, que no pas de saber-nos en la felicitat que atorga la senzillesa de viure, Déu ens perdoni.

© Albert Balada

06-10-2013     

dijous, 3 d’octubre del 2013

Com hauria de ser...



Com hauria de ser el dia? O la nit? Hi ha res escrit sobre la màgia de viure? Potser no, però segurament no hi ha paraules per a descriure tota la bellesa, tota la saviesa, tota la força que es deriven d’un fet que ens és donat, que no ha estat mai sota el nostre control conscient o inconscient, parlo de la vida; no és un dret, no és un valor, ni tan sols un principi, posats a dir, és la essència mateixa del Tot que ens enllaça amb l’Univers, una connexió imperceptible però subtil alhora, i en canvi, no en parlem prou del que és i del que representa quelcom de tan sublim i eteri com el simple fet de viure, com el simple fet de prendre consciència que som el que som més enllà de nosaltres mateixos, lluny d’axiomes, lluny  de grans teoremes antropològics o sociològics, perquè del que parlem és de quelcom tan senzill, que de vegades fins i tot espanta de comprendre-ho en la senzillesa que representa. Repetim-nos ara les preguntes: com hauria de ser el dia? O la nit? Hi ha res escrit sobre la màgia de viure? Potser hi la resposta inserida en les mateixes preguntes, en les paraules claus: dia, nit, màgia, viure, no ho creieu?    

© Albert Balada

03-10-2013 

dijous, 22 d’agost del 2013

Quan la bellesa...



Quan la bellesa, la saviesa, la raó, la llibertat mateixa són manllevades i comença a percebre’s un tel negre embolcallador com un sudari, amb el que ens manca la respiració, “protegits” per guardians de l’”ordre” que ens impedeixen de descobrir-nos i poder avançar, la veu de la violència no serveix més que per a generar violència, la força de les paraules és cert que no pot superar aquella veu que anima a la agressió, però la paraula, la raó, és la que nodreix la força, és la que nodreix totes i cadascuna de les passes del sender que travessa aquella porta enreixada que ens allunya de la presó de les convencions malsanes, dels càstigs impenitents, encara que siguin imperceptibles, de les raons exòtiques i estranyes que desperten passions; un cop descobrim que la paraula, però també el silenci i l’escolta amatent, ens permeten alliberar a aquells que encara no tenen el gaudi de respirar aquells aires purs i nodridors, sabrem que la llum allunyarà la foscor i de nou s’aixecaran, sobre l’eteri espai que ens envolta, les noves columnes...  

© Albert Balada

22-08-2013  

diumenge, 28 de juliol del 2013

Tingues en compte...


Fotografia del Claustre del Monestir de Ripoll original de Josep Roig.

“Tingues en compte el moment i cuida’t del mal, i no tinguis vergonya de tu mateix. Perquè hi ha una vergonya que porta al pecat, i hi ha una altra vergonya que és glòria i gràcia. No et perjudiquis per tenir en compte als demés, i que la vergonya no et provoqui la teva caiguda. No deixis de parlar quan sigui necessari, ni amaguis la teva saviesa. Perquè la saviesa es reconeix en les paraules, i la instrucció, en la manera de parlar. No diguis res contrari a la veritat i avergonyeix-te de la teva falta d’instrucció. No tinguis vergonya de confesar els teus pecats ni pretenguis oposar-te a la corrent del riu. No et rebaixis davant de l’home neci ni siguis parcial a favor del poderòs. Lluita fins a la mort per la veritat. No t’atreveixis amb la llengua ni tinguis peresa i descuit en les tevés accions. No siguis com un lleó dins de la teva casa, i covard entre els teus seguidors. No tinguis la mà oberta per a rebre i tancada quan cal donar.”[1]




[1] Siràcides, 4, 20-31

dilluns, 22 de juliol del 2013

Retem el reconeixement de la saviesa...






Retem el reconeixement de la saviesa en les arts als més exactes de cada art, com ara Fídias, que com a escultor és un savi, i Políclet, que ho és com a estatuari; no fem més, així fent, que assenyalar la saviesa com essent la virtut d’un art. Però hi ha gent que creiem que són savis de tota saviesa i no parcialment savis o savis «en alguna altra cosa»  com diu Homer al Margites:  savi no el van fer els déus: ni en l’arar ni en la llaura, ni en res més tampoc”  [1]





[1] Aristòtil. Ètica a Nicòmac. Llibres I, VI i X. Edició de Salvador Feliu Castelló. Universitat de València. 1995. ISBN 9788437023083 pag. 44

diumenge, 30 de juny del 2013

Molt més que mers símbols i codis...






"Les lletres i els números són molt més que mers símbols i codis amb els que es formen les paraules i denominem objectes i persones. Cadascun dels números oculta en el seu interior tot un món, i cada una de les lletres fa referència a meravelles i perles de la saviesa. Si no som capaços de comprendre el que números i lletres ens ensenyen, deambularem per un món mut que no tindrà res a dir-nos..."

Rab Aharon Shlezinger "Claves de la Numerologia Cabalistica"
 

Com en els singles de Meteora...



Com en les singles de Meteora si encabeix en monestirs la saviesa ancestre, sobre la plana central s’alça a Catalunya aquest monument petri; muralla, columna, saber,  misteri, pregària, reflexió, registre perenne del pas dels temps i dels seus significats, balustrada de senyals, de símbols, penya-segats gens agrestes acaronats per la terra, el sol, l’aigua i el vent, recés de pau necessària i imprescindible...

© Albert Balada

30-06-2013

dissabte, 30 de març del 2013

Una cita: Louis Cattiaux




“La veritable saviesa no consisteix pas en viure, en una ceguesa prudent, una vida transitòria en un món d’amalgama; és més aviat cercar, descobrir i emmarar-se en la vida purgada de la mort, per tal de devenir com ella, immortal i pur.”[1]


[1] Louis Cattiaux*, Art et Hermétisme (Oeuvres Complètes) Le Message Retrouvé, éd. Beya, juin
2005. 18, 22

* Louis-Ghislain Cattiaux (1904-1953) fou un pintor i poeta francès que abandonà gairebé  completament la pràctica artística per a dedicar-se a escriure El missatge retrobat (Le message retrouvé),

diumenge, 13 de gener del 2013

Una cita: William Nicholson






"Què Déu ens doni saviesa per saber el que és correcte, voluntat per a triar i força per a defensar-ho..." (1)


(1) De “El primer cavaller” de William Nicholson, del film homònim de Jerry Zucher

dissabte, 3 de novembre del 2012

Una cita: Plató



La fotografia és original de Sònia Pereda

“Em conduiria d’una manera singular i estranya, atenencs, si després d’haver guardat fidelment tots els llocs a que m’han destinat els nostres generals a Potidea, a Anfipolis i a Delio i d’haver esposat la meva vida tantes vegades, ara que el déu m’ha ordenat, perquè així ho crec, passar els meus dies en l’estudi de la filosofia, estudiant-me a mi mateix i estudiant als demés , abandonés aquest lloc per por a la mort o a qualsevol altre perill. Veritablement aquesta seria una deserció criminal, i em faria creditor a que se’m cités davant d’aquest tribunal como un impiu, que no creu en els déus, que desobeeix a l’oracle, que tem la mort i que es creu savi, i que no ho és. Perquè témer la mort, atenencs, no és altra cosa que creure’s savi sense ser-ho, i creure conèixer allò que no es sap, en efecte, ningú coneix la mort, ni sap si és el més gran dels bens per a l’home. Hom però, se la tem, com si es sabés amb certesa que és el més gran de tots els mals. Vet aquí!, no és una ignorància vergonyant creure conèixer una cosa que no es coneix?”[1]


[1] Plató, Obres completes, Apologia de Sòcrates. edició de Patrici de Azcàrate, tom 1, Madrid 1871. pag. 67-68

dilluns, 2 de novembre del 2009

Avui.....




Avui estaré obert a reconèixer i rebre la saviesa de cada persona; Avui aprendré alguna cosa nova sobre la meva professió; Avui utilitzaré la meva intel·ligència creativa només pera fer el bé en el món; Avui tractaré els altres amb amabilitat; Avui actuaré amb auto-disciplina i moderació; Avui respondré tothom amb compassió; Avui gaudiré de les meves victòries; Avui assoliré l'experiència de la meva integritat; Avui donaré de mi lliurement; Avui, seré noble.