.jpg)
A la fotografia le meva gata "Dolça" ensenyorant-se del meu llit...
El gat és autèntic, no enganya,
no gasta hipocresia, ni falsos somriures; quan no té res a dir o a esperar,
apaga el seu rellotge vital i passeja per la riba del país de Morfeu, que li
aporta més felicitat, potser molta més que no pas compartir l’escassetat de la
mateixa amb els humans. Són sincers, et volen perquè et volen, com ets, sense additaments,
sense necessitat de fer veure el que no ets, cosa tant pròpia de la humanitat
sencera, i si no et volen, rara vegada si ets com cal, t’ho fan saber, t’ho diuen clarament, sense mobbing
ni bulling, ni altres punyetes post modernes dites en anglès d’anar per casa;
perquè els gats són molt més savis que nosaltres, i gaudeixen, si poden, de la millor vida que
de vegades és ben senzilla, i si no
poden, també, doncs en el seu viure, sigui quin sigui, curt o llarg, han sabut descobrir
que també hi ha vida, sense honors, sense mèrits, sense privilegis, sense
paranoies diverses. Els gats són autèntics, a nosaltres ens costa més, però
sempre és temps d’intentar-ho i aconseguir de ser, només i senzillament ser,
com ells...
©
Albert Balada
10-07-2013
