“De quins camins tan magnífics
i sosprenents està replet el nostre viatge vital! Tot és incert i alhora meravellós. De vegades
mirem de vorejar els obstacles que van apareixem o intentem protegir-nos amb
certeses, rutines o cuirasses. Però de res ens salva aquesta estrategia, la
vida ens porta per camins inesperats que són tot un repte per nosaltres. Viure
requereix el coratge de viure la incertesa. Podem construir un model de persona
que no s’enfonsi a la primera quan les coses no van com volem. Podem aprendre a
gestionar la incertesa i la frustració; és posible contenir els impulsos que
interfereixen en la consecució dels nostres objectius. Cal ser fort i valent
per viure amb intensitat i consciencia. La fortalesa s’adquireix a força de
viure i d’encarar-nos amb les situacions que ens posen a prova. No vol pas dir
no tenir por, sinó ser capaç de fer allò que cal fer, malgrat tinguem por.”[1]
[1]
Conangla i Marin, Merce, Soler i
Lleonart Jaume: La ecologia
emocional: L ́art de transformar positivament les emocions. Ed. Amat.
Barcelona. 2004. Pag. 182
