Un home hauria d’acceptar les seves derrotes amb la mateixa elegància com celebra les seves victòries, però cal tenir present que no s’aprèn res de les victòries, perquè elles només contribueixen a enfortir el nostre jo més mundà, és en les derrotes d’ on se’n deriven les màximes virtuts de les que hom pot aprendre i a través de les que la experiència va nodrint-se pas a pas, del que pot semblar negatiu quan no ho és pas, doncs és com anar guardant una mica de veritat a cada cop, a cada glop, a cada passa com hom creix.
Que no tot té preu, o si més no, del preu que hom estableix des de la perspectiva mundana, perquè el valor de les coses es mesura a través d‘altres valors, més enllà de les convencions fruit del joc de les passions humanes, el triomf vertader rau en aquella descoberta, en la del valor, dels teus valors, en l’autèntica i revolucionària gosadia de saber descobrir què és important i què no ho és tant. La saviesa pot esser reconeguda en els llocs més insospitats, com una certa poesia que et fa descobrir aspectes insospitats i inimaginables en allò més versemblant.
© Albert Balada
01-01-2014
