Sense apartar-nos del món,
podem descobrir l’interior de la nostra ànima, si som capaços de franquejar la
porta que ens obre al sentit d’una nova dimensió a la que hi haurem arribat
després d’anar pujant pels esglaons de l’escala de la nostra vida, però també
des del coneixement que ens és necessari de conrear per a poder comprendre el
sens de tot plegat.
Les llàgrimes i greuges, han
de deixar pas a la construcció d’un món nou, des de les essències mateixes, on
les paraules tinguin un significat distint, sense fúria, descobrint-les, com
instruments que són de l’existència, com un vestit que ens engalana el trànsit;
aleshores ens sentirem forts per a endinsar-nos des de la foscor a la llum,
coratjosos i beneïts...
© Albert Balada
19-01-2014