Sempre havia cregut inversemblants moltes missives que, benintencionades, t’arriben per correu desitjant sort o salut, tot demanant de no trencar la cadena. La veritat és que de vegades la pròpia redacció connota el seu origen i no pots fer més que somriure. Aquest cop, però he rebut un text interessant, un text que conté importants veritats que us refereixo:
“El diner pot comprar una casa, però no una llar; el diner pot comprar un rellotge, però no el temps; el diner pot comprar un llit, però no el somni; el diner pot comprar un llibre, però no el coneixement; el diner pot pagar al metge, però no la salut; el diner pot comprar una posició, però no el respecte; el diner pot comprar la sang, però no la vida; el diner pot comprar sexe, però no l’amor”
Siguin quin sigui l’origen d’aquests proverbis, pertanyin a la civilització del coneixement a la que pertanyin no fan sinó recordar-me una cita de Kun Fu Tzu: “Les riqueses i els honors són com a núvols passatgers que no signifiquen la felicitat. Es pot ser feliç només amb l’arròs com a aliment, l’aigua com a única beguda i el propi braç com a coixí.”, és en aquest sentit que el valor del diner ho és en funció de la determinació social, però no pas moral ni ètica, el que dona sentit a aquest text “rebut” o “trobat”.
