La llum transcendental és en tot moment present...

La llum transcendental és en tot moment present, només cal estar emetent, veure des del fons de l’ànima, mentre esdevé allò que ho que tendeix a igualar-ho tot, des d’allò més petit fins a allò més gran, perquè totes les coses, són coses i elles, amb els fets s’acaben trobant en algun moment en una relació que assimila, que els assimila. Mentrestant en els nivells externs de la consciència hom cal, és imperatiu de restar al marge dels fets que són passatgers en el món, doncs en aquells nivells més profunds de la nostra consciència, aquells nivells que són, de fet, en relació amb l’ànima i també amb la divinitat mateixa, hom s’ha d’aspirar a aconseguir cada cop els més alts nivells d’aproximació al Logos Aetern.

No ens  hem de referir, no ens hem de fixar en les possessions mundanes en relació a la riquesa, doncs només ens acaba calent una molt minsa porció, la que ens és necessària per a viure, però sí que ens cal respecte de les adquisicions espirituals, de manera que mai ens hauríem de donar per satisfets, sinó pugnar per a obtenir-ne més, i ser conscients que el nostre afany d’aconseguir la igualació externa esdevé alhora un moviment dinàmic de tendència ascendent que existeix dins d’un cercle estàtic, com ho rebel·la la visió del profeta Ezequiel, la roda dins de la roda  Qui és ric, doncs?   

© Albert Balada

18-08-2013

Text formulat a partir dels ensenyaments del  Rabí Itzjak Guinsburg, de la corrent Jasidista interpretadora de la Càbala. 

Missives

Sempre havia cregut inversemblants moltes missives que, benintencionades, t’arriben per correu desitjant sort o salut, tot demanant de no trencar la cadena. La veritat és que de vegades la pròpia redacció connota el seu origen i no pots fer més que somriure. Aquest cop, però he rebut un text interessant, un text que conté importants veritats que us refereixo:

“El diner pot comprar una casa, però no una llar; el diner pot comprar un rellotge, però no el temps; el diner pot comprar un llit, però no el somni; el diner pot comprar un llibre, però no el coneixement; el diner pot pagar al metge, però no la salut; el diner pot comprar una posició, però no el respecte; el diner pot comprar la sang, però no la vida; el diner pot comprar sexe, però no l’amor”

Siguin quin sigui l’origen d’aquests proverbis, pertanyin a la civilització del coneixement a la que pertanyin no fan sinó recordar-me una cita de Kun Fu Tzu[1]: “Les riqueses i els honors són com a núvols passatgers que no signifiquen la felicitat. Es pot ser feliç només amb l’arròs com a aliment, l’aigua com a única beguda i el propi braç com a coixí.”, és en aquest sentit que el valor del diner ho és en funció de la determinació social, però no pas moral ni ètica, el que dona sentit a aquest text “rebut” o “trobat”.

---

[1] Confucio; Arrau, Silvia (compilació); Merino, Maria (traducció). La sabiduria de Confucio. Ed. Longseller. Buenos Aires. 2000. pg. 38.

El Concepte de riquesa

"El concepte mateix de riquesa nacional s’insinua entre els economistes del segle XVII – una representació que en part continua entre els del segle XVIII de una forma tal que la riquesa sembla creada exclusivament per a l’Estat, mentre que el seu poder sembla ser proporcional a aquesta riquesa.[1] Aquesta era una forma encara inconscientment hipòcrita en la que la riquesa mateixa i la producció de la riquesa s’anunciava com la finalitat dels Estats Moderns, els que eren considerats exclusivament com a instrument per a la producció de la riquesa."[2]

[1] Stewart, James, An Inquiry into the Principles of Political Economy, etc. Vol. I, pág. 327. Dublin 1770.
[2]Marx, Karl. Línies fonamentals de la crítica de la economia política (Grundiße) Edit. Crítica, Barcelona, 1977. pag. 5