Tot saludant Mahmud Darwis

No hi ha millor homenatge per a un poeta que recordar la seva poesia, la seva obra, el seu pensament. Quan un poble honora als seus poetes, honora la seva consciència. Siguin aquests versos extrets d’una obra seva recent, el meu modest homenatge a Mahmud Darwis

“...Deposa aquí i ara la tomba que tu portes
i dóna a la teva vida una altra oportunitat
de restaurar el relat...” [1] [2]

[1] Fragment del poema ”Dépose ici et maintenant” extret de l’obra "Ne t’excuse pas", (Lä ta’tadhir’ammâ fa’alta) recull de poemes traduïts de l’arab per Elias Sanbar, Editions Sinbad/ Actes sud, 2006

[2] Mahmud Darwis (1941-2008) va nèixer a Al-Birwed, a Galilea, aleshores Palestina sota protectorat britànic, avui dins de l’Estat d’Israel.

Devolution act?

Busch (George W.) visita Europa, Irlanda torna a dir no en el referèndum a la Carta Europea, que té a veure tot plegat? Doncs molt, realment molt. El criteri dels secessionistes de la Unió hauria d’anar acompanyat d’una “Devolution act”, és a dir del retorn de les injeccions monetàries fetes des de la Unió al que era el país més pobre de la Unió. Obliden els anti-europeistes aquest factor de cohesió, o ho obliden quan la cohesió o convergència ha d’afectar altres economies recent ingressades. El record dels immigrants que marxaven a ramats cap a l’esperança americana no ha servit per mostrar-se els ciutadans més insolidaris de la Unió, que hi farem, deu de ser la seva component psicològica que els fa estar en el principi “aïllacionista”, però per sort, serà l’únic país que ha repetit referèndum, la resta, ratifiquen parlamentàriament, ja n’hi ha 18 de ratificats, ratificació d’un text complex i absolutament tecnificat. De visita-comiat per Europa, el mandatari nord-americà intenta ara rentar la seva imatge, a mitges, doncs continua llançant advertiments a Iran, però públicament dona suport a Palestina, com a estat naixent per tranquil·litzar la zona; però val la seva opinió quan en un discurs d’alta transcendència política, també fa referències entre silencis o punts suspensius per obviar apunts masclistes, al mostrar els seus respectes per la primera dama francesa per acabar dient que és.... molt intel·ligent. Això fa bo, el que ens diu Miguel Catalan, premi d'assaig Alfons el magnànim 2001, quan afirma: "la relació amb els medis, en canvi, no posa en perill el nostre jo social, degut al buit en que cauen els nostres actes i les nostres paraules; podem així postposar la conducta, descansar del nostre jo social, i pendre'ns unes vacances de representació" (1)

(1) Catalan Miguel. Antropología de la mentira. Taller de Mario Muchnik. Madrid. 2005. pag. 34.

Banderes verdes

Era qüestió de temps, potser fins i tot a tardat massa, que la guerra civil palestina sortís a la llum, evident potenciada des d’un punt de vista de les relacions internacionals, a partir d’un aïllament dur i quasi permanent que anava acotant determinades línies d’actuació.

De fet l’anomenat perill islamista es retroalimenta com tots els projectes de tall unidimensional i diríem que antisistema o antidemocràtic al basar-se el seu perfil en el desenvolupament d’un estat teocràtic, de la mateixa manera com succeïa en els models dictatorials del segle XX, on la teocràcia era substituïda pel culte al líder. També s’alimenta de la tensió i radicalització en contra, el que fa que les elits alentin les masses en defensa de les agressions rebudes, que ho han estat i per tant responsables d’aquesta escalada violenta que porta a l’enfrontament en el si de les pròpies administracions autònomes a les forces radicals amb les moderades, a banda de la victòria electoral que és considerada il·legítima, no des de la perspectiva de no correspondre a les expectatives mínimes de nivell democràtic, si més no pel perfil ideològic ans descrit.

El desmantellament del conflicte territorial que s’arrossega a palestina des de 1.947, passa, de moment pel suport de la comunitat internacional als islamistes moderats, de manera que la radicalització islamista es radicalitza encara més en veure’s aïllada, a banda del maltracte que ve rebent la població palestina des de la segona intimada, per part de les autoritats i l’exercit israelià.

Poc podem esperar al relantiment del conflicte en una zona sensible, on les relacions de les dues societats amb suficient pes específic per a condicionar actuacions i intervencions, la nord-americana i la europea es mouen fonamentalment per interessos econòmics diversos i amb conflictes oberts i sense vises de solució a Afganistan, Iran, Iraq, etc.

En tot cas, de moment, les banderes verdes onegen a Gaza, amb el que es consuma la divisió política i també territorial de la zona autònoma palestina.

Posem que parlo d'una terra sense nom.....

Diuen que de vegades els anys ens miren, des dels murs d’aquelles parets de pedra que ens guarden els somnis, allà dalt, als turons, com vigilants petris que en la nit guaiten per nosaltres les estrelles, aquelles que també d’altres veuen; de ben segur que un somriure en cara bruna faria despertar l’essència de Gea i la lluentor dels seus ulls hauria de fer inevitablement brollar la Pau…..com una font inesgotable de saviesa.

Posem que parlo d’una terra sense nom, on avui he mirat les ciutats des del seu sostre i les he vistes mig dormides, recorrent-ne el seu cos els dits d’acer, mentre la lluna feia ganyotes als campanars, per cada ferida, per cada mort que li trencava l’ànima, que la feia cada cop més petita, més llunyana……..