Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Ploma. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Ploma. Mostrar tots els missatges

diumenge, 4 d’agost del 2013

El Silenci inert...


A la fotografia la Medina de Tunís

El silenci inert,
la calma d'un vent inanimat,
les llagostes en els camps, fins i tot estan mudes,
la cavitat del cel és mat,
l'horitzó negre, estret, sense entrades,
bolcat allà a on torna, com un cripta.
Nosaltres dos allargats en les ombres d'una vella paret,
la nostra ombra estesa,
embolicats en el turment.

Inesperadament,
una estrella sola tira fulles al cel
i parpelleja la ploma d'un ocell solitari al apàtic silenci.
Jo vaig xiuxiuejar, amiga meva; demana a Nostre Senyor
i demana-li que dispersi en les nostres ombres
el batec de la vida
de nou.
(1)




(1) Abd al Sabur, Saleh. El Silenci i l'ala. Els somnis del vell genet. 1964. Traducció de Manuel Jiménez Lucena de l'àrab.

Salah Abdel Sabour (1931 - 1981) Poeta de vers lliure egipci, editor , dramaturgo i assagista graduat de la Universitat de El Caire en literatura àrab.

diumenge, 16 de setembre del 2012

Una cita: George Orwell




“...La ploma era un instrument arcaic. No es feia servir gairebé mai, ni tan sols per signar, però ell n’havia aconseguit una, furtivament i amb moltes dificultats, només perquè considerava que aquell paper blanc com la nata tan bonic mereixia ser escrit amb una ploma de debò en comptes de ser gratat amb un llapis-tinta. En realitat havia perdut la costum d’escriure a mà...”[1]


[1] Orwell, George. 1984. Traducció de Lluís Anton Baulenas i Setó. Volum 475 de El balancí. Edicions 62. Barcelona. 2010