El Silenci inert...

A la fotografia la Medina de Tunís

El silenci inert,
la calma d'un vent inanimat,
les llagostes en els camps, fins i tot estan mudes,
la cavitat del cel és mat,
l'horitzó negre, estret, sense entrades,
bolcat allà a on torna, com un cripta.
Nosaltres dos allargats en les ombres d'una vella paret,
la nostra ombra estesa,
embolicats en el turment.

Inesperadament,
una estrella sola tira fulles al cel
i parpelleja la ploma d'un ocell solitari al apàtic silenci.
Jo vaig xiuxiuejar, amiga meva; demana a Nostre Senyor
i demana-li que dispersi en les nostres ombres
el batec de la vida
de nou. (1)

(1) Abd al Sabur, Saleh. El Silenci i l'ala. Els somnis del vell genet. 1964. Traducció de Manuel Jiménez Lucena de l'àrab.

Salah Abdel Sabour (1931 - 1981) Poeta de vers lliure egipci, editor , dramaturgo i assagista graduat de la Universitat de El Caire en literatura àrab.

Sensacions, sentiments, emocions....

Beus dels paisatges i de l’escuma que vola damunt dels caps recollint-ne els pensaments de qui se sap viu. El misteri de la llum esgota el dia fins al darrer dels minuts, esmicolant el valor de l’espurna, tant bon punt la foscor, com una venjança s’abandona sobre les coses i llença el seu tel negre per interrompre el que ens diu el cel.

Et sents abraonat per un món que camina a un ritme forçat, per unes circumstàncies que giravolten al teu entorn en una ventada huracanada. Tens la mirada perduda en l’horitzó, a la recerca d’aquella imatge que vesteixi els ocres i els verds que s’acomboien sota el vermell de la posta de sol magnífica que t’allibera els sentits; mentre, aquella tos de primavera no es retira encara i no et vol deixar respirar calmadament, olorar d’humiditat l’aire i endevinar aquelles gotes de pluja que ens arriben lentament quan les llums del carrers lluentegen diferents, com anunciant-les.

Crees paisatges urbans en la teva ment, de vegades distints als propis i reals que ens envolten, i comparant, descobreixes que de vegades potser ens cal fer una aturada, mirar de front i dir el que pensem, si cal que sigui dit; en tot cas saber que no hi ha revolucions gratuïtes, res pot fer-se a canvi de res, tot vol un resultat i un perquè, tot necessita de l’espessor de la sang, del silenci, de la calma, de la força, del crit, del clam, de la passió.... i en tot de creure, creure fermament en la humanitat mateixa, tot i sabent que res se’ns dibuixa així com fresc o un oli en permanència, que tot s’embolica en la dinàmica dels colors i les formes per paisatges nous i distints, ni els reals, ni els pensats, distints, creats a partir de diferents aportacions, sensacions, sentiments, emocions....

Política II

Les discussions sobre religió acostumen a ser les més farfalloses, fonamentalment perquè aquells que entren en aquesta dialèctica mai afronten el problema de la mateixa perspectiva i amb tota probabilitat estan condemnats a entendre la teogonia des d'àmbits diferents. Certament el sol fet de creure ja pressuposa a l’igual que el fet de no creure l’acceptació ideològica de una determinada reserva mental que determina unes valoracions concretes sobre el fet transcendent en si mateix, de manera que les essències mateixes de la credibilitat teogònica esdevé una discussió banal si s’entén que des del temple sempre es faran les interpretacions adequades perquè son els lectors del llibre i per tant de veritats revelades i indiscutibles, possiblement altres interpretacions més tranquil·les podrien aportar diferents accepcions i fins i tot diferents posicions sobre el tema, però, ailàs, quina és la seva capacitat d’influència sobre el valor del fet teològic?

És evidentment, doncs, que si algú apareix en la perspectiva política afrontant una veritat revelada com a última, negant a més tota evidencia evolucionista, aporta unes dosis de fanatisme que defineixen per altra banda una part de la societat, difícilment la política resulta aliena a les característiques de la societat mateixa en la que hom neix i en la que hom es reben tots els ímputs. Però quina anàlisi per fiable i científica que sigui ens permet de discernir la possibilitat de l’establiment del missatge com cleaveage determinador d’una determinada opció política?. Segurament els ítems i els valors socials a tenir en compte en les contingències analítiques, amb tota probabilitat, passen per alt alguna variable que determini adequadament un perfil social que ens faci acceptable la determinació de tendències, per tant sempre es va a la barreja de criteris quantitatius i qualitatius per arribar a concrecions poc científiques i provades, que no ens deixen veure en l’horitzó de les abscisses un resultat fiable.

Teogonia

f. [AN] [LC] Conjunt de mites sobre l’origen i la descendència dels déus.

Teologia

1 f. [FS] [RE] [LC] Doctrina sobre Déu, els déus o el diví.
2 f. [RE] Disciplina que estudia metòdicament els continguts de la fe cristiana.
3 [FS] [RE] teologia apofàtica Teologia negativa
4 [FS] [RE] teologia filosòfica Teodicea .
5 [FS] [RE] teologia mística Part de la teologia que tracta de la mística.
6 [FS] [RE] teologia moral Part de la teologia que estudia la moral cristiana.
7 [RE] teologia natural Teodicea .
8 [FS] [RE] teologia negativa Teologia que, en parlar de Déu, no diu el que ell és, sinó el que no és.

Cleaveage

es refereix a una divisió o separació de la forma. El seu ús és dependent en gran mesura del context cultural