“...La ploma era un instrument arcaic.
No es feia servir gairebé mai, ni tan sols per signar, però ell n’havia
aconseguit una, furtivament i amb moltes dificultats, només perquè considerava que
aquell paper blanc com la nata tan bonic mereixia ser escrit amb una ploma de
debò en comptes de ser gratat amb un llapis-tinta. En realitat havia perdut la
costum d’escriure a mà...”[1]
[1] Orwell,
George. 1984. Traducció de Lluís Anton Baulenas i Setó. Volum 475 de El balancí.
Edicions 62. Barcelona. 2010
