diumenge, 4 d’agost del 2013

El Silenci inert...


A la fotografia la Medina de Tunís

El silenci inert,
la calma d'un vent inanimat,
les llagostes en els camps, fins i tot estan mudes,
la cavitat del cel és mat,
l'horitzó negre, estret, sense entrades,
bolcat allà a on torna, com un cripta.
Nosaltres dos allargats en les ombres d'una vella paret,
la nostra ombra estesa,
embolicats en el turment.

Inesperadament,
una estrella sola tira fulles al cel
i parpelleja la ploma d'un ocell solitari al apàtic silenci.
Jo vaig xiuxiuejar, amiga meva; demana a Nostre Senyor
i demana-li que dispersi en les nostres ombres
el batec de la vida
de nou.
(1)




(1) Abd al Sabur, Saleh. El Silenci i l'ala. Els somnis del vell genet. 1964. Traducció de Manuel Jiménez Lucena de l'àrab.

Salah Abdel Sabour (1931 - 1981) Poeta de vers lliure egipci, editor , dramaturgo i assagista graduat de la Universitat de El Caire en literatura àrab.