Una cita: Jordi Berrio

“Les persones amb capacitats crítiques són aquelles que no accepten les visions superficials sobre els problemes i que tampoc accepten els arguments d’autoritat. La crítica demana autonomia individual i capacitat de judicar les coses i les situacions sobre bases racionals. (...) No totes les persones tenen aquesta capacitat en el mateix grau. (...) Cal observar que la possibilitat d’exercir la crítica és una de les principals característiques de la llibertat individual. Per aquest motiu, en el món modern, els ciutadans crítics per excel·lència han estat els intel·lectuals.” [1]

---

[1] Berrio, Jordi*. La comunicació en democràcia: una visió sobre l’opinió pública. Universitat de València. Vol. 8 “Aldea Global”. 2000. Pag. 135

*Doctor en Filosofia. Professor de Sociologia de la Comunicació de la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB).

Madeleine

Sentia esmentar el seu nom, de vegades en la vella casa del terra roig, com una cançó amb sóns de guitarra, aquella vella guitarra espanyola que l’acompanyava pel Lot, als cafès, on la cadira de fusta li feia de tot un tot, mentre cantava aquella cançó de bressol que tant estimava. Escoltava jo, de vegades una melodia que se’m feia francesa, pels ritmes, però potser també perquè l’imaginava, a més, acompanyada pel diatònic, repiquejant sobre aquella barra de bar, on el Pastís esperava amb els sucrets i l’aigua freda: C’était une fois… assegut a la seva butaca preferida, repenjat sobre el seu bastó de traç senzill, calat sempre amb la seva boina, amb aquell aire d’intel·lectualitat republicana que sempre tenia, recordant, mal que bé aquella bella història d’amor i aquells seus ulls oberts, de la nina inquieta, que ell tenia sempre en remembrança.