“Les persones amb capacitats crítiques són aquelles que no accepten les visions superficials sobre els problemes i que tampoc accepten els arguments d’autoritat. La crítica demana autonomia individual i capacitat de judicar les coses i les situacions sobre bases racionals. (...) No totes les persones tenen aquesta capacitat en el mateix grau. (...) Cal observar que la possibilitat d’exercir la crítica és una de les principals característiques de la llibertat individual. Per aquest motiu, en el món modern, els ciutadans crítics per excel·lència han estat els intel·lectuals.” [1]
[1] Berrio, Jordi*. La comunicació en democràcia: una visió sobre l’opinió pública. Universitat de València. Vol. 8 “Aldea Global”. 2000. Pag. 135
*Doctor en Filosofia. Professor de Sociologia de la Comunicació de la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB).
