Les nostres sensacions...

La fotografia és original de M. Angels Leon

Les nostres sensacions ens porten a perpetuar el joc que l’avenç de la civilització ens descriu, però, si alguna vegada ens entretenim a descobrir en aquestes sensacions el mestratge del bé i no descartem el mestratge que allò que no és el bé ens aporta, en el sentit d’enfortir la nostra percepció de la bondat les coses, aleshores ens descobrirem distints, amarats de noves perspectives que ens obren noves portes a la recerca del camí que cerquem en permanència, encara que en siguem conscients, un camí en el que abocar-hi els nostres aprenentatges, sempre excels, encara que la llavor sigui minsa, prenent consciència del que som, de qui som i del que representem en aquesta obra de la Creació.   

© Albert Balada

10-11-2013

Com qui diria

Som llogaters de les ombres que governen els passadissos de l’ànima, on s’incardina el passat i el present, definint el personatge que ens és donat de representar en el damer en la que el destí es permet de jugar amb nosaltres ara davant, ara darrera, ara al costat, ara escac i mat, i aleshores cau la fitxa com descontrolada, sense vida, deixada de la mà de qui la controla, buida, morta, rebotant rítmicament sobre el tauler, mentre la resta de les fitxes ho miren i emmudeixen, pensant que a elles no els hauria de passar mai, perquè la partida encara té joc, diuen entre dents, immòbils en el seu rectangle mil·limetrat, i resant a l’espera que el joc continuï, perquè el rei esdevingui protegit i protector i alhora es permeti de guanyar, davant d’un adversari, o dos o deu, que del terra quadriculat estant, se’n veuen molts d’adversaris, molts més dels que es veuen des dels ulls de qui guia la partida, mentre, en aquesta ignorància comença aquesta viatge de no retorn.... llogaters com som de les ombres, un dia i un altre, sabent que les essències ens banyen, com qui es banya entre bambú i aigües verges, com qui diria....