Paga la pena ser-ne
conscients de tot canvi, entendre el valor de les possibilitats que se’ns
ofereix, de la possibilitat d’entendre i comprendre noves perspectives en la
senzillesa mateixa.
A nosaltres, els humans, tan
acostumats com estem a les convencions, a la nostra consciència atàvica, ens és
difícil de poder copçar la veritable transcendència de tot canvi, però a cada
instant que vivim, hi anem incorporant, amb subtilesa, experiències, que ens
canvien, ensenyaments, aprenentatges, vivències que ens haurien de permetre
transcendir, poc a poc, pas a pas, pam a pam.
Ens podrem reconèixer
distints i distants alhora d’allò físic que ens encomana de no modificar la
nostra perspectiva, és just aquí on rau la emocionant via nova, aquella per la
què, de cada sensació en fem un esglaó i de cada esglaó una guspira que fa més
visible la Llum que hom cerca, sense grans declaracions, sense grans
evidències, només una, la de saber-nos en la cerca del camí.
Mentre la vida continua,
entre petits detalls que es conreen al nostre voltant, sabent-los apreciar i
gaudir, però en la què el tenir ja no és l’objecte, doncs l’objecte haurà
passat a ser el descobrir-nos en l’ànima en connexió amb l’Univers i aquí és on
rau el sentit de la nostra existència.
Es tracta com d’una conversa
de cafè amb nosaltres mateixos, de la que en rebutjarem poca cosa, doncs tot és
bagatge, tot té el seu propi sentit, tot crea o ajuda a crear les nostres noves
conviccions, però també el nostre nou jo, aquell que naix del nostre creixement
constant, de l’estudi, del pensament, però també, de nous propòsits, cada
cop més amarats d’una cerca constant que
ens acaba definit en sintonia amb el Tot.
© Albert Balada
29-09-2013
