No
hem d’oblidar mai, que no s’ha de deixar d’intentar d’accionar per les coses d’aquest
món físic, doncs treballar en el bé i la llum, també per ell, suposa aportar valor i neutralitzar en la seva
justa mesura el mal i la foscor.
Des del món de l’esperit, hom pot, però, tenir
una perspectiva ben distinta que suposa, alhora, una possibilitat magnífica per
allunyar els aspectes negatius que ens envolten i definir vies positives amb
les que acomplir el viatge que ens és donat de fer , com també interactuar en el lloc on les
circumstàncies de la vida ens hagin dut.
Res és casual, però la causalitat que
comportin les nostres acciones esdevenen
projectors de pensament que s’amplifica i retorna, una i una altra vegada,
doncs mai és prou per definir un termini, de manera que no podrem donar la
nostra feina per acabada fins que no acabi el nostre propi termini, perquè serà
aleshores quan iniciem un camí nou, distint, en un món d’espiritualitat per al que,
en aquesta intervenció prèvia en el món físic, haurem preparat la nostra ànima.
©
Albert Balada
28-10-2013
