Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris mal. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris mal. Mostrar tots els missatges

divendres, 22 d’agost del 2014

Estar viu...




Estar viu vol dir que no ets mort, però no vol dir que visquis, perquè entre totes dues posicions materials i de temps, no hi ha distancia, si entenem vida i mort com dues posicions contradictòries, no estarem pas entenent la vida entesa en connexió amb el Creador. 

Estar viu significa estar en simbiosi perfecta amb la creació i per tant amb el bé, és aleshores quan el temps esdevé distint, doncs la nostra forma corporal, que pot semblar limitar-lo, de fet és només una determinada posició temporal de la nostra ànima, que es connecta inevitablement amb l’univers a través de la nostra opció mortal. 

De que serveixen doncs les enveges, els odis, les rancúnies, les traïcions, si no són més que expressions d’un mal temporal que pot arrossegar, però, la nostra ànima a través del temps i de l’espai? 

© Albert Balada
18 d’Abril de 2014

dissabte, 4 de gener del 2014

Heretant...





La fotografia és original de Llorenç Melgosa

Heretant la vella consciència ens permetem de transformar-nos a través de la experiència, de la paraula, del sentit del bé i del mal, del coneixement, esdevenint distints, mitjançant una mena de corretja de transmissió que ens transforma, en connexió amb l’altri, en les nostres percepcions sensorials que mostren la escassa distància existent entre el món físic i el món espiritual exercint-se connectivitat entre ambdós, perquè fins i tot en la disputa o l’enuig, cal reordenar-se, reajustar-se de manera que la metamorfosi en resulti efectiva.    

© Albert Balada

04-01-2014

dissabte, 21 de desembre del 2013

Tot o gairebé...



Tot, o gairebé, et porta a malpensar i a maleïr moltes vegades, actitud humana, en diríem, però en definitiva una versió del mal, ínfima, si voleu, però que corromp i de quina manera, esperit i cos, ànima i cor, però també la salut; abandonar aquesta praxis, seria un avenç en el nostre camí de vida, reconèixer-nos en allò que ens cal fer per transformar les coses, sense externalitzar-ne  les culpes, reconeguent-nos en la part del Tot que som i transformant en positiu allò que als nostres ulls i experiència esdevé negatiu, perquè aquesta combinació del mal que ens força transformar-lo en bé, és també un imperatiu que ens cal, lluny del nostre desestiment, lluny de ser impassius, indiferents, som instruments de transformació cadascun de nosaltres si ens ho proposem, i serà aleshores quan niarà la essència divina, cada dia i a cada instant de la nostra existència.    

© Albert Balada

21-12-2013

dissabte, 7 de desembre del 2013

La nostra ment...





La nostra ment crea, absorbeix, enregistra coneixement, podem pensar que és un acte conscient, una expressió de voluntat libèrrima , però en realitat estem parlant d’abstraccions intel·lectuals que ens connecten a dimensions que van més enllà de la nostra comprensió material, del nostre món físic, en connectar-se la nostra ment amb un complex món espiritual, amb gradacions distintes, que entren en sincronia amb una ment universal, on moralitat i virtut esdevenen substancialment neutrals, creatives, en el transcurs dels temps.

Conreem, doncs en aquestes connexions, i a partir de les nostres sensacions i sentiments, diferents tipus de concrecions espirituals, d’aital manera que el seu retorn ho és a partir de la bondat o no, tan de les nostres accions com dels nostres plantejaments i posicions, conreant, doncs, el bé o el mal que exercim sobre la Creació, se’n deriva una influència positiva o negativa, segons quin sigui el nostre plantejament vital, segons quines siguin les nostres essències més íntimes.

© Albert Balada
07-12-2013

  

dimecres, 20 de novembre del 2013

Diuen que el món...




Diuen que el món és complex, amb molts de camins per triar, però  no ho veieu pas com un compte enrere en el que destriar, doncs és una afirmació aquesta que s’allunya de la realitat. 

El camí de la vida ens va plantejant revolts, aquells que el nostre lliure albir ens ha de permetre de discernir en un o altre sentit, només ens cal ser capaços de discernir allò que suposa el bé, allunyar-nos del mal, de la toxicitat  i tenir un clar convenciment de la connexió universal que ens agermana a tots, en el món físic, com a pas transcendent cap al món espiritual.

© Albert Balada

20-11-2013

diumenge, 10 de novembre del 2013

Les nostres sensacions...




La fotografia és original de M. Angels Leon

Les nostres sensacions ens porten a perpetuar el joc que l’avenç de la civilització ens descriu, però, si alguna vegada ens entretenim a descobrir en aquestes sensacions el mestratge del bé i no descartem el mestratge que allò que no és el bé ens aporta, en el sentit d’enfortir la nostra percepció de la bondat les coses, aleshores ens descobrirem distints, amarats de noves perspectives que ens obren noves portes a la recerca del camí que cerquem en permanència, encara que en siguem conscients, un camí en el que abocar-hi els nostres aprenentatges, sempre excels, encara que la llavor sigui minsa, prenent consciència del que som, de qui som i del que representem en aquesta obra de la Creació.   

© Albert Balada

10-11-2013

dimecres, 6 de novembre del 2013

La construcció permanent...




La construcció permanent del nostre destí, destriant el bé del mal, polint el nostre devenir, hauria d’esdevenir la fita més important per assolir la aproximació a la veritat, per acostar-nos a la llibertat mateixa i per tant a la felicitat entesa com a principi i final de la nostra existència.

Només en conrear el nostre cultiu personal, això permet de germinar el bé en nosaltres com a instruments mateixos de l’Univers, essent clau de volta de la nostra pròpia concreció com a essers únics i irrepetibles que som.

© Albert Balada

06-11-2013  

dimarts, 29 d’octubre del 2013

La misericòrdia...



La misericòrdia és nogensmenys que la compassió  benvolent, assimilable a la paciència, virtut que acompanya les accions del bé de les ànimes en estat de purificació, assimilable al perdó que ens cal sostenir com a essència de bondat i de camí de Llum, el que dit en termes contemporanis vindria a ser com aquell principi que ens ha de dur, des de la contemplació i la pau d’esperit a la justícia social, com instrument de transformació del món físic des del món espiritual.  

La importància de la vida, com a camí a recórrer, ens requereix de la modèstia, com una actitud de bé, que ens aproxima també a la bellesa com a petita llum que ha d’inundar les nostres vides; atribut diví que forma part de la nostra ànima, però que cal descobrir en cada passa que donem, en cada acció o inacció que emprenem, que no han de servir a altra causa que a l’alliberament mateix de tota servitud, sense abandonar la rectitud que ens cal en el camí benèfic que cal emprar.

La inclinació al mal és una pretensió fàcil, i en la dificultat d’obrar en el bé, és on podrem descobrir-nos en la misericòrdia que obra.

© Albert Balada

29-10-2013     

dilluns, 28 d’octubre del 2013

No hem d'oblidar...




No hem d’oblidar mai, que no s’ha de deixar  d’intentar d’accionar per les coses d’aquest món físic, doncs treballar en el bé i la llum, també per ell,  suposa aportar valor i neutralitzar en la seva justa mesura el mal i la foscor. 

Des del món de l’esperit, hom pot, però, tenir una perspectiva ben distinta que suposa, alhora, una possibilitat magnífica per allunyar els aspectes negatius que ens envolten i definir vies positives amb les que acomplir el viatge que ens és donat de fer , com  també interactuar en el lloc on les circumstàncies de la vida ens hagin dut. 

Res és casual, però la causalitat que comportin les nostres acciones  esdevenen projectors de pensament que s’amplifica i retorna, una i una altra vegada, doncs mai és prou per definir un termini, de manera que no podrem donar la nostra feina per acabada fins que no acabi el nostre propi termini, perquè serà aleshores quan iniciem un camí nou, distint, en un món d’espiritualitat per al que, en aquesta intervenció prèvia en el món físic, haurem preparat la nostra ànima.   

© Albert Balada
28-10-2013


divendres, 20 de setembre del 2013

Hi ha un lament...



Hi ha un lament en la vida humana, constant, roent, permanent:  la lluita per la supervivència, l’explotació de l’home per l’home, fins i tot de la manera més subtil, natura possiblement, però en realitat nogensmenys que fum, perquè l’esperança rau en la pressa de consciencia, en el convenciment de la nostra pròpia existència més enllà de l’esclavatge modern, i descobrir, com n’és de possible l’alliberament, aproximant el món físic al món espiritual i descobrir-hi els aprenentatges que ens aporta la situació i què es pot aportar a l’existència en la cerca d’un camí cap a la Llum, aquella terra promesa dels avantpassats; però no només la descripció i la prescripció suposa de fet el canvi, el canvi s’inicia en consciencia mateixa, en endevinar que no és una lluita del bé contra el mal, de la llum contra la foscor, senzillament es tracta d’amarrar fort la flama de l’existència contra l’escassa llum de la subtil presó.

© Albert Balada

20-09-2013

No es tracta d'una lluita senzilla...



No es tracta de la lluita senzilla contra el mal, encara que pugui semblar aquesta una fita absolutament lloable i enaltidora, el cert és que la nostra missió és assolir aital dimensió que aleshores el conflicte esdevé banal i fútil, doncs la essència del coneixement abandona la malsana i perversa relació, per esdevenir precisament Llum, a la que ha de retornar en el seu estadi natural el món, en algun moment de la seva llarga existència, omplint el buit, el res, per entrar en connexió amb la Llum de l’Univers.

És preferible, doncs, mentre ens trobem en aquest moment de creixement personal, si hem arribat a tenir consciencia que ho és, defugir tota batalla, allunyar-nos de tota vulgaritat i perversió, resistir-nos a formar part de la bordesa  en la que no pot ser present la Llum, si ho fem, haurem assolit una part de la nostra missió, i si a més som capaços d’abordar fites  que ens duguin a la Llum, aleshores haurem descobert el camí que mena a la transformació de tota foscor.  

© Albert Balada

20-09-2013

dissabte, 31 d’agost del 2013

Cada paraula...




La fotografia és original de Montse Esteba

Cada paraula que pronunciem o escrivim, no es malmet i s’enlaira més enllà de la seva intangibilitat, en un recorregut que ens retorna, com una marca, un senyal que ja no s’esborra, de manera que també a través de la paraula estem connectats  amb l’Univers, per això, cal que ens fortifiquem davant de tot discurs difamatori, de la mateixa manera que ens hem de cultivar d’aital manera que no ens perdem, establint les barreres necessàries en la nostra comunicació verbal o escrita.

El poder de la llengua es demostra de manera clara a través de la història, on la vida i la mort hi ha estat vinculades, té més valor que la espasa mateixa, de manera que se’ns fa necessari de cuidar-nos molt i vetllar per a que siguem lluny de les paraules del circuit del mal, el que s’aconsegueix a través de la lectura, de la contemplació, de la reflexió, de manera que tot s’acabarà conduint a mitjançant una determinada disposició mental que ens allunya de la vulnerabilitat aportant-nos, alhora, la possibilitat, també, de defugir la difamació, i fins i tot de comprendre en el reconeixement de la nostra imperfecció com el proïsme que malda en determinades satisfaccions encara no ha estat capaç de descobrir-se en la pròpia i particular imperfecció.

La modèstia personal, la humilitat en les actituds, ens ajudaran doncs a conduir-nos, també, en la nostra comunicació, com a instruments d’ordre social.    

© Albert Balada

21-08-2013

dilluns, 29 de juliol del 2013

L'home obstinat...





La fotografia "Icare contracarré" (ícar frustrat) de Gilbert Garcin

“L’home obstinat acaba malament, i el que estima el perill en ell perirà. El cor obstinat suportarà molts mals, i el pecador cumula un pecat rere un altre. No hi ha remei per al mal de l’orgullòs, perquè una planta maligna ha començat a arrelar en ell. El cor de l’inteligent medita els proverbis i el savi desitja tenir una oïda atenta.”[1] 




[1] Siràcides 3, 26-29

dijous, 27 de juny del 2013

El mal o el bé...





El mal o el bé que hem fet és aquell que defineix el nostre esdevenidor, obrint i tancant les portes, no només de la nostra vida, perquè no som unitats aïllades en l’univers, doncs vivim en connexió permanent amb la mirada i el cor del nostre proïsme, però també amb la Providència que ens acompanya en el dictat...

© Albert Balada

27-06-2013

diumenge, 13 de gener del 2013

Una cita: Noah blit




"Als que qui begueren de la sagrada essència, del bo i el mal atzar que n’és la vida humana, això us ha de recordar de gaudir amb frugalitat dels plaers de la vida, sense fer-ne ostentació del bé que es gaudeix, amb la voluntat i el deure de no ofendre al menys venturós, havent de tenir sempre present que tota complaença pot transformar-se en un instant en un ben amarg desencís... " (Noah Blit) 

diumenge, 31 de gener del 2010

Veneració de la vida


Com seria el món, sense el valor de les essències primigènies, sense aquells condicionants que esdevenen normes primàries, els que ens han de guiar en el seguici permanent, que ens són exigible tot hora en la veneració de la llum eterna, llum en la veneració de la vida com un do incommensurable esdevenint llegat a conservar i preservar?

El bé significa, en la mistificació transcendent, quelcom que en la radical promesa de consecució ens adorna aquella actitud esguardadora dels nostres anhels en la més profunda visió que de la humanitat mateixa estant, et permet, quan l’abraces, de descobrir com el mal no és sinó una conseqüència mateixa d'aquella frustració que esdevé en aquells que volen acomboiar les riqueses mundanes, el poder que no és real, profà en la realitat dels homes, lluny d’ aquelles realitats que els ancians ens han transmès si hem estat capaços d’escoltar atentament els missatges i els senyals que la terra ens do.

No guaitem mai més enrere, descobrim que és el que tenim, que és el que ens ha quedat del nostre trànsit per la vida i esdevinguem guardians de les virtuts que només en el respecte als principis ens han de preservar dels mites erràtics, de les falsàries realitats, dels discursos buits d’aquells que s’adornen en la paraula i ens galantegen les orelles.

Si tanquem els ulls i en el silenci i la fosca atenem a la realitat que se’ns amaga, sabrem descobrir com en l’engany se’ns construeixen camins en els que l’encens s’esgota i apaivaga les olors, és aleshores quan veurem des de l’ introspecció la veritat oculta i si aquesta es sotmet al bé o per contra amalgama interessos diversos, limitats i mundans, aleshores podrem saber allunyar-nos-en a temps de la mentida i de l’odi....

dimecres, 7 de maig del 2008

Pensament


Diria potser, que el sol lluenteja més, quan el carrer d’un barri qualsevol transpira pau, aquella paraula que tant costa de trobar en les infinituds del proïsme, lluny d’esgotar la seva dinàmica presència, quan hom transcendeix la humanitat mateixa, si som capaços de discernir el bé del mal com la llum de la foscor o el silenci del soroll.

Segurament emprar conceptes com ara la cerca d’allò positiu en tot procés d’evolució paradigmàtica, o de modelatge en el pragmatisme sempre des d’una perspectiva formal, ens identifica un món en variància que ens porta a descobrir aspectes revolucionaris en allò referit a la relació de les persones amb el seu entorn, a la definició ecològica del viure en societat, del conformar el global de les relacions individuals, sustentades en principis bàsics i universals a l’hora.

Edward de Bono[1] ens diu que “existeixen el poder de les roques i dels míssils i explosius i també existeix el poder de l’aigua. El poder de l’aigua és lent, però amb el temps arriba a erosionar grans àrees de profunds esvorancs , poc a poc.” [2]. En aquest convenciment plantejat des de la perspectiva de la psicologia social, podem entendre que les persones que gestionen tots els processos socials, com a elements de la configuració del conglomerat nodular que es prefigura, haurien d’estar obligats a la millora de la societat en benefici de tots els seus integrants, com una meta, com a principi.

La vida, és un bé preuat que ens és donat de gestionar, de tal manera que ens és obligat que aquest usufructe de que gaudim, esdevingui, com algú em deia recentment, un principi de felicitat com a valor, sense el que no tindria massa sentit absolutament res; crear, com pensar, com ajudar, com estimar, són valors positius que ens envolten permanentment i que hauríem de ser capaços d’interioritzar, com un element constitutiu d’aquella primigènia humanitat que dèiem ens fa discernir, com quelcom a assolir, però només com una passa més en el nostre desenvolupament .

[1] Edward de Bono, Ph Dr. En Medicina i Psicologia, ha estat docent a les Universitats de Cambridge, Oxford, Londres i Harvard, ha estat el creador del terme “pensament lateral”.
[2] De Bono, Edward. La revolución positiva. RBA Edipresse SL. Barcelona. 2008. Pag. 166