Un conte de nadal

Abordar un dia, un moment, un instant, com si fos el darrer dia de la teva vida, és el que se’ns demanda per Nadal, però de vegades el Nadal és, com gairebé sempre molt més senzill que tot plegat, és un dia més en la nostra llarga o curta vida, és el dia abans del dia després de qualsevol setmana, però sempre, tot, fins els mínims segons poden tenir la seva historia, jo he trobat en el ciberespai aquest curt dins de la pel•lícula “Smoke" , un film que ens explica un conte, una petita historia que podria haver succeït qualsevol altra dia, però que ens evoca la solitud que existeix sempre, la ceguesa que sempre existeix en un o altre sentit i tants d’altres sentiments que hi podreu trobar abocats, i que ens serveixen per veure-hi en el dia a dia de la gent, en el nostre dia a dia allò que defineix íntimament als sers humans i que els fa tant diferents....…...de la resta dels animals. la nostra humanitat, potser?

Hams

Tant de bo que tot plegat resistís la mirada d’un nen i amb aquell somriure pogués rodolar per terra, com quan rodoles per la gespa acabada de segar, y aleshores te n’adones que ets capaç de tornar-te com quan eres petit i reviure aquelles ganes de viure que tenies. És aleshores també quan veus que el món son alguns segons, instants que et queden fixats a la retina i poca cosa més, sortint d’aquella monotonia aclaparant que de vegades arriba fins i tot a angoixar, això sí, sempre ens queda el recurs de deixar la mà lliure i gastar el que no tenim en les compres de Nadal, que el reclam i l’ham ja estan ficats!.