Escolta...

“Escolta la meva veu singular que et canta a l'ombra

Aquest cant constel·lat de l'esclat dels cometes cantors

Jo et canto aquest cant d'ombra amb veu nova

Amb la veu vella de la joventut dels mons.”[1]

---

[1] Senghor, Léopold Sédar*. Léopold Sédar Senghor. Breve Antologia. UNAM-CDCDL- México. 2010. Material de Lectura nro. 92. Cant de l’ombra (fragment), pag. 13

*(9-10-1906/20-12-2001) fou un poeta, polític i intel·lectual senegalès que va ser el primer president de Senegal durant els primers vint anys de la independència del país (1960-1980). També fou el primer africà elegit membre de l'Académie Française. Per molts és considerat com un dels intel·lectuals africans més importants del segle XX.

Una cita: Mo Yan

Fotografia original d'Alvaro Monge. 2008 Casa Àsia de Barcelona. Publicada a El Periódico.

“L’ombra acompanya el pas tranquil dels núvols pel cel; un esbart de tórtores baixa i es posa sobre les espigues; el seu amanyac desperta l’àvia, que aviat distingeix les seves formes...”[1]

---

[1] Mo Yan*. Melca Vermella (Sorgo rojo).Aleph editores. 2009. Pag. 104 (traducció d'aquest text d'Albert Balada

 * (Shandong, 1955) Premi Nobel de literatura 2012

Boirim...

El dijous patina pels carrers, com aquell boirim que regalima del cel tot encerclant les llums amb la seva humiditat, això ens permet de percebre una atmosfera càndida, transcendent, envoltant-nos fent de manera com distingir l'indiferent passeig pels carrers enfosquits, mal enllumenats, on els vells fanals embranquen els arbres en un festeig antic, com un abraça molt antiga.... No hi tristor en el deambular emetent, perquè l’essència de ciutadania és justament aquesta, la de descobrir els racons ocults que el descuit dels qui vetllen no acostumen a arranjar gairebé mai, so pena que la intensitat lumínica de les zones on els obrers van residir d’antuvi pogués apaivagar les noves zones de la urbs on s’hi assenten de bell nou els patricis. El riu ben poc sorolla al seu pas, quan el vespre cau. Les aus s’arreceren de la fredorada que ja s’aventura i tot just pots escoltar a orella entesa alguna cosa, però aquella remor malda per córrer com fugint de l’ombra projectada per les ànimes fugisseres dels que pretenen transcendir la història mateixa, com si la història no fos feta per tots i cadascun dels homes i dones que la pateixen. El dijous s’esgota, de la mà del silenci i la boira....