Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris paradoxa. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris paradoxa. Mostrar tots els missatges

dimarts, 27 de novembre del 2007

Significànces


La complexitat de la ment humana no és comparable sinó amb la cosa més gran de tota la creació, però alhora només és assimilable, tanmateix a la més diminuta de les criatures, capaç de sobreviure sobre les més extremes de les circumstàncies. La ment ens suggestiona d’acord a la nostra paradoxal manera d’entendre les coses , que no és altra que la recepció que en fem de tota l’experiència que ens és donada de viure.

Potser descobrint com una salutació, com una fràgil salutació en el silenci, potser dues insignificants paraules poden significar tot un univers, de vegades incomprensible, de vegades tòpic que esquinça tot: feliç dia, aquestes dues fràgils significànces, que assimilen els desitjos fefaents i la realitat de l’existència, ens pot portar a dubtar, lamentar, excusar, reviure, plorar, detestar, a formalitzar tot un seguit de sentiments que poden generar-nos aquestes com qualsevulla altres

Perquè de vegades la tendresa està renyida amb la sinceritat, com de vegades pot ser subtil saber recórrer el camí de l’humilitat i deixar de banda les passions, per retrobar el medi i fer simbiosi amb l’entorn és com en tot cas sempre amb un somriure se'ns descriu millor que les paraules mateixes allò que cal dir, allò que de fet sentim, com ens ho podria dir una rosa blanca, com ens ho podria dir el clam d’una gralla, o com podria ser dit per el miolat d’un gat entristit; potser i només potser observem que aleshores el món és molt més senzill si de fet: n’aprenem….

dijous, 25 d’octubre del 2007

Un bé nomenat veritat


La veritat, se’ns presenta com un bé preuat que rarament pot ser una moneda de canvi en diferents estadis de la nostra vida, segurament en el món dels negocis jurídics, on el modelatge del contracte esdevé un paradigma heretat dels romans, això, que hauria de definir fonamentalment el negoci jurídic, i per tant totes aquelles relacions que del dret se’n deriven venen afectades per la possibilitat o impossibilitat de determinar el bé com a element substancial en la configuració objectiva de la voluntat.

De fet podria establir-se un principi paradigmàtic, o el que és el mateix la determinació d’una paradoxa que estableix la bondat del mercat en totes les relacions que se’n deriven, però alhora el maleïment del mateix i la necessitat de corregir-ne els efectes perversos que la seva manca pugui generar.

Podria ser cert doncs que en el món de la política, que encara no és vist com un autèntic negoci jurídic, la determinació del bé com a font de generació de vincles entre el mandat que no reconeix els procediments democràtics, esdevé un signe que hauria de quedar perfectament blasmat en les interpretacions que com a ciutadans receptor del producte que se’ns ofereix estem disposats a vindicar.

dimecres, 25 d’abril del 2007

Tics

Segurament, com preveuen diferents autors, la política dimensiona un bestiari divers, que moltes vegades aglutina interessos molt dispersos, des de filies i fòbies personals, fins a projeccions en l’escenari públic de personals incapacitats o de preparacions adequades al context públic i privat. Tantes vegades però en els moments de distensió electoral desapareixen determinats actors, que apareixen precisament en els moments de tensionament, quan es produeixen comicis, a la recerca, en molts casos de premis que en majoria de vegades el propi actor considera merescuts, sigui quina sigui la formació política en qüestió, el que denomina el procés de recerca de la recompensa.

Resulta difícil escapar a tota aquesta dinàmica que afecta als models de partits per igual i que ja van significar una part de la vida política del nostre país en la dècada dels 80. Ara el redimensionament de les xarxes, l’obertura a la societat, amb el benentès que es pretén deixar el model de masses antiquat i caduc del segle XIX per passar a uns nous models de partits tampoc acaba de quallar perquè és mantenen vells tics, fins i tot en les noves formacions sorgides dels laboratoris neocons, que sense situar-se en una posició antisistema, o si, abunden en la maldat del sistema del que ells mateixos perviuen i parasiten, com tants d'altres actors: paradoxes de la política.