De germà a germà, vostre, en la vida i en la mort...
divendres, 22 d’agost del 2014
Sigues...
dimecres, 19 de febrer del 2014
Distreu la teva ment...
La fotografia és original de Montse Esteba
dissabte, 7 de desembre del 2013
La nostra ment...
diumenge, 1 de desembre del 2013
Hi ha vegades...
dilluns, 14 d’octubre del 2013
Si només hi som nosaltres...
dijous, 3 d’octubre del 2013
Em somriu...
dissabte, 14 de setembre del 2013
Descuidant les coses...
La fotografia és de la localitat de Tastavins al Matarranya.
Ensenyorit així, nogensmenys dels bens de les meves arques, sinó de tot quan procura el poder, tal com qui, transgredint la veritat, tomba de tal manera la memòria al pecat que a força de repetir una mentida li acaba donant crèdit, ell, el meu substitut, de tan exercir l’aparença sobirana amb tot el privilegi, va acabar per creure’s el mateix duc. Cresqué aleshores la seva ambició.”[1]
dijous, 12 de setembre del 2013
Ens cal...
dissabte, 10 d’agost del 2013
Fill meu, no deixis...
dissabte, 9 de març del 2013
Som el que sentim...
dissabte, 2 de març del 2013
diumenge, 20 de gener del 2013
La noblesa de l'ànima...
diumenge, 19 de febrer del 2012
La resposta és escoltar

És estrany pensar que tot el que tens cap en una bossa, però és bo de viatjar lleuger... Ha d’estar bé anar-se’n... Els amics al carrer és difícil de fer-los, però molt més difícil de perdre’ls... Estàs preparat, de veritat vols saber les respostes a les teves preguntes? La resposta és escoltar, l’amor és la resposta...
Has creat una realitat de l’amor basada en la por, però és la por la que necessitem per fer el que és correcte, per a ser bons i per a fer el bé? Tu has de ser qui has de marcar les pautes, i escoltant i en l’amor és on la pauta; aleshores t’ has de contestar una simple pregunta: què faria l’amor ara? I la resposta seria: viure la vida sense unes expectatives, sense uns resultats específics, i això no és altra cosa que la llibertat.
Estàs permanentment creant-te a tu mateix a partir de les decisions sobre les coses que t’apassionen i emocionen. Les teves preocupacions són, en realitat una activitat d’una ment que no entén la nostra connexió amb Déu...El patiment no té a veure amb els fets, sinó amb la reacció que nosaltres tenim davant d’ells, fruits de la nostra percepció de les coses...
És el moment d’acudir al teu espai reservat per a Déu, en la teva més secreta intimitat i això et proporcionarà la pau i la pau et proporciona a la vegada la possibilitat de poder entendre-ho tot i entendre que la única cosa que cal, que ens és precisa, és la de ser feliços, perquè Déu vol de nosaltres el que nosaltres mateixos volem de nosaltres mateixos, no ens hem de preocupar per existir, només ho hem de fer per allò que realment volem fer..., però hem de tenir present que si vols abundància per a tu mateix, també l’has d’aconseguir i proporcionar-la per als demés...No et sentis mai abandonat perquè sempre És amb tu, perquè no et put deixar perquè ets la Seva creació, el Seu producte i Ell mateix....[1]
[1] Apunts extrets de la pel·lícula Conversaciones con Dios (2007), dirigida per Stephen Simon. Basada en el llibre: Conversations with God: An Uncommon Dialogue de Neale Donald Walsch
dissabte, 28 de març del 2009
Tot és ment......

“Tot el que passa en la nostra ment emet vibracions que surten de nosaltres cap a l’exterior i que tornen a nosaltres transformades en experiències a la nostra vida. La vida que portes actualment, la teva professió, el teu treball, el teu aspecte físic, les teves malalties, els teus problemes, els teus defectes i virtuts es reflecteixen en la teva vida perquè són en la teva ment establerts com a conceptes. A totes i cadascuna de les persones els hi passa el mateix. Ets allò que penses. Quant penses una cosa, aquesta queda registrada en la teva ment i se’n forma un concepte que pot ser positiu o negatiu i que és en definitiva la base de les nostres creences, creences que son aquelles que ens porten les nostres experiències.
Per sort tenim la possibilitat d’esborrar els conceptes negatius. Les coses bones que ens acaben passant son perquè hem pensat en clau positiva i les coses dolentes que ens passant són perquè hem pensat negativament. Per exemple, si surt a fer un encàrrec amb el teu cotxe i surts amb la idea preconcebuda que segurament no trobaràs un aparcament i vas pensant en negatiu, fent-te la pel·lícula mental d’allò que et succeirà, segurament allò t’acabarà succeint. Així, el que cal que ens proposem és que abans d’iniciar qualsevulla activitat cal que tractem de tranquil·litzar-nos i posar la ment en positiu per a que aquesta activitat que haguem de realitzar sigui beneficiosa per a nosaltres.
Quan estigis escoltant comentaris negatius sobre altres persones, sobre un país, o sobre catàstrofes, declara que això no és una veritat assumible en la teva vida, que en la teva vida només existeix l’amor, el bé, la bellesa i la prosperitat. Quan necessitem alguna cosa, caldria que ens en donem compte que sempre hi ha algú que necessita l’oposat. Per exemple, cada cop que volguéssim desfer-nos d’alguna cosa que no ens faci falta, segurament hi haurà algú a qui que li faci falta, per tant seria una bona pràctica que cada cop que vulguem desprendre’ns d’alguna cosa, puguem veure mentalment a la persona que ho necessita per poder donar-li, aleshores veurem com apareixerà i el mateix ens succeirà a nosaltres quan necessitem alguna cosa.
Un altre hàbit que hauríem d’adquirir seria el de beneir, és a dir de “ben dir”; cada cop que es beneeix alguna cosa s’augmenta. Quan nosaltres beneïm, beneïm sempre coses positives, per exemple, quan entres a una casa beneeix l’amor d’aquella llar; quan beneeixis a un malalt, beneeix la seva salut; quan beneeixis al teu negoci, beneeix al negoci del contrari també per a que vingui a tu multiplicat; quan beneeixis al teu diner, beneeix a l’abundància. Mai beneeixis a les persones sinó més aviat a les virtut d’aquelles perquè si beneeix també els seus defectes, aquests es veuran multiplicats i això és precisament el que hauríem d’evitar. Així que ves en compte a l’elegir qui o que vas a beneir.”
De fet resulta complicat de poder veure des de la nostra perspectiva, des de la nostra cultura fonamentada en l’aristotelisme i l’escolàstica aquell que estableix la dicotomia bàsica del model judeo - cristià en el blanc o negre, bé o mal, una formula en la que és impossible comprendre lo negatiu com a positiu i lo positiu com a negatiu, amb tota una ampla gama de matisos intermedis. En tot cas els principis del text ens recorden una essència fonamental, aquella que parteix de la base que els essers humans son substancialment bons i que és en aquesta bondat en la que cal circumscriure tot àmbit de relacions, fins i tot amb el risc que hi hagi alguna resposta negativa que també pot ser reconvertit en quelcom de positiu, tot té un encaix en aquest món substancialment bo.
Sigui quina sigui la realitat que inspira aquest text, sigui quin sigui el seu origen o qui l'hagi creat, el cert és que davant de tantes actituds egoistes, especuladores, com ens trobem, enllà on els valors fonamentals que recullen tant els principis religiosos com els principis filosòfics poden no ser tinguts en compte, la resposta, probablement la millor resposta que podem donar sigui, pot ser només la de fer el be....
dijous, 29 de maig del 2008
Notes XIX: boscos de pedra

dimarts, 27 de novembre del 2007
Significànces

Potser descobrint com una salutació, com una fràgil salutació en el silenci, potser dues insignificants paraules poden significar tot un univers, de vegades incomprensible, de vegades tòpic que esquinça tot: feliç dia, aquestes dues fràgils significànces, que assimilen els desitjos fefaents i la realitat de l’existència, ens pot portar a dubtar, lamentar, excusar, reviure, plorar, detestar, a formalitzar tot un seguit de sentiments que poden generar-nos aquestes com qualsevulla altres
Perquè de vegades la tendresa està renyida amb la sinceritat, com de vegades pot ser subtil saber recórrer el camí de l’humilitat i deixar de banda les passions, per retrobar el medi i fer simbiosi amb l’entorn és com en tot cas sempre amb un somriure se'ns descriu millor que les paraules mateixes allò que cal dir, allò que de fet sentim, com ens ho podria dir una rosa blanca, com ens ho podria dir el clam d’una gralla, o com podria ser dit per el miolat d’un gat entristit; potser i només potser observem que aleshores el món és molt més senzill si de fet: n’aprenem….



.jpg)


.jpg)



