Podria semblar una antítesi o una transgressió en si mateix afirmar raonablement que hi ha un art de crear, una façon creative, una manera d’entendre o senzillament que no tot neix de l’arbitrarietat, sinó de l’essència mateixa de tot plegat que l’expressió albira la seva formació intel·lectual i neix.
Distingir la fornada de quelcom ben definit, d’allò que en deien els antics inspiració no resulta difícil de discernir, perquè en el fons, la genialitat s’amaga sempre sota l’espai creatiu sense deixar una engruna a la còpia permanent que invalida intel·lectualment tota creació. Com la societat mateixa, l’art se’ns presenta com quelcom de canviant, canvis imperceptibles de vegades, però que ens obliguen a deixar enrera paradigmes esgotats, formulacions caduques, interpretacions agosarades que van més enllà d’allò que la prudència ens aconsella i com en tot plegat, tothom en resulta expert, com us ho diria, resulta analista diplomat en experiència i poca cosa més; el valor, doncs, de les coses acaba resultant fútil, tant, fins al punt que desmereix la pròpia aura creativa, a totes les arts i les ciències.
Distingir la fornada de quelcom ben definit, d’allò que en deien els antics inspiració no resulta difícil de discernir, perquè en el fons, la genialitat s’amaga sempre sota l’espai creatiu sense deixar una engruna a la còpia permanent que invalida intel·lectualment tota creació. Com la societat mateixa, l’art se’ns presenta com quelcom de canviant, canvis imperceptibles de vegades, però que ens obliguen a deixar enrera paradigmes esgotats, formulacions caduques, interpretacions agosarades que van més enllà d’allò que la prudència ens aconsella i com en tot plegat, tothom en resulta expert, com us ho diria, resulta analista diplomat en experiència i poca cosa més; el valor, doncs, de les coses acaba resultant fútil, tant, fins al punt que desmereix la pròpia aura creativa, a totes les arts i les ciències.
