"....La història no s’acaba. Quan es va enfonsar el Mur de Berlín era difícil imaginar que 20 anys després el Regne Unit i els EUA estarien nacionalitzant els seus bancs. Però la història es repeteix, perquè el que l’any 1929 deia Roosevelt es pot aplicar paraula per paraula a la situació d’ara. Perquè això no torni a passar, s’ha d’atacar el mal de soca-rel i dissenyar una nova regulació del sistema financer mundial comptant amb els nous actors del nostre temps. I evitant que les conseqüències de la crisi financera siguin molt més greus per als països pobres que per als que l’han causat...." (1)
